Miquel Estruch Capdevila, regidor de Serveis Municipals, Urbanisme i Obres Públiques, de l’Ajuntament de Sallent, va recordar la frase de Mata: “No pots estimar la teva terra si no la coneixes”. Doctor en Geologia, catedràtic per la UPC, amb una gran trajectòria, ha dirigit el departament d’Enginyeria Minera de Manresa. Ànima del Museu Valentí Masachs, presideix la Comissió Científica del Geoparc Mundial de la Unesco en l’àmbit de la Catalunya Central. És un científic de talla internacional i un gran divulgador. Jordi Badia, de la Comissió de la Mineria de Sallent, va explicar que van escollir Mata per presentar la geologia de Sallent i com ha influït en la seva mineria per l’aportació científica que ajuda a projectar el futur de Sallent després de la crisi. Va remarcar l’excel·lent aportació en quantitat i qualitat d’investigador geològic i la tesi doctoral: “La localització dels minerals a Catalunya”. Mata va recórrer tot el territori i lluny de ser un savi que està tancat en la seva torre d’ivori, sempre està envoltat de deixebles per compartir el coneixement. Més tard, va ampliar el camp d’estudi per la Península Ibèrica i cap a l’Amèrica Llatina. És una enciclopèdia vivent de la localització de minerals: n’ensenya la geomorfologia, l’ús del terreny i l’època, i fa veure la bellesa dels estrats, com a part de la seva investigació geològica. Té nombroses publicacions: guies d’identificació de minerals, algunes amb el company del Museu de Geologia, Quim Sanz. Ha publicat en revistes especialitzades com Xaragall, Acta Geologica Hispanica o Cantíl, de geologia digital. També ha fet moltes ressenyes i itineraris documentats sobre la geologia dels llocs estudiats. Pel que fa a la docència, va començar al Lluís de Peguera i a l’institut de Vic on assoleix el nivell de catedràtic, va participar en la creació del Pius Font i Quer, i a l’Escola de Mines s’hi va estar durant uns trenta anys. Va ser el promotor i catalogador de la protecció dels recursos geològics i miners a través de la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Tecnològic Miner, en l’àmbit ibèric, on continua com a president d’honor. Creador de la Red Ibérica de Espacios Geomineros, sempre per donar-los valor i protegir-los, és l’ànima de Sigmadot: Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament del Territori, des d’on fan nombroses sortides divulgatives i de coneixement. Ha contribuït en la creació del Parc Geològic de la Catalunya Central i en molts altres geoparcs estatals, on continua vinculat com a assessor o en els comitès científics.
Com a activista social ha participat en política des de jove al costat dels febles. Quan aquests aspectes interaccionen és quan pren més protagonisme, assessorant els veïns del barri de l’Estació de Sallent; el 2005 els veïns del barri del Carmel, arran d’un enfonsament sobtat, o per encàrrec de la Unesco com a assessor, pels problemes d’estabilitat, a les Mines de Plata del Cerro Potosí (Bolivia), que durant el segle XVI es van emportar la plata que sustentà l’imperi espanyol. Participa amb els Amics de l’Art Romànic en sortides on ensenya geologia. És responsable de la secció Indrets de la revista El Pou de la gallina, on és membre actiu de la junta. Amb la seva bonhomia mai no té un no per ningú. Ha assessorat els defensors del desdoblament de la carretera C-55, al voltant del nou aparcament del turó de Puigberenguer de Manresa i temes on es dirimeixen qüestions geològiques. Badia va comentar anècdotes que reflecteixen que és el geòleg per excel·lència, ja que a la Catalunya central qualsevol problema geològic s’associa amb Mata Perelló; els seus treballs s’han escampat arreu, com a la comarca de Cuencas Mineras del Terol, al costat del Maestrat. El coneixien al poble d’Aliaga, per la feina al Centre d’Interpretació de la Geologia i en la creació del seu parc geològic. Entre els reconeixements, destaca el del 2013, quan els seus companys de la Politècnica el van nomenar Magister Honoris Causa; el 2020 la Institució Catalana d’Història Natural el va fer soci d’honor, el 2021 els companys de la Politècnica li van escriure el llibre Josep M. Mata, 50 anys de docència, i el 2025 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Mata va fer esment de l’encavalcament de Sallent, que és la primera estructura pirenaica cap el sud i va afirmar que “a sota de Sallent comença el Pirineu”. Amb materials terciaris que tenen entre 55 i 30 milions d’anys: marins, de color gris (Pont de Cabrianes), calcàries de Sallent del triàsic sota del Castell i continentals, amb materials de color roig. L’immens patrimoni geològic i miner (aprofitament dels georecursos) de Sallent, l’entén associat a la geologia social i ambiental. Va explicar que des de fa temps està fent un inventari del patrimoni comarcal. Aposta per la mineria del reciclatge amb la reutilització, que ha de ser compatible amb el medis natural i social, econòmicament rendibles. Va explicar la formació d’Artés, que és bàsicament Sallent, un lloc d’interès geològic. I es va centrar en la falla pirinenca del Guix, una de les més importants de la Catalunya Central. La part més interessant de la conferència va començar amb l’afirmació rotunda que “el risc geològic no existeix”. El que té defectes és l’ésser humà i els riscos són mentals, dels polítics i dels urbanistes que volen ordenar i organitzar el territori sense conèixer la geologia. A partir d’aquest fet comencen els riscos produïts per la ignorància. Posa l’exemple que si hi ha una casa al costat d’un riu i aquest se l’emporta, la culpa és de qui l’ha fet o ha permès fer-la. No conèixer les normes no eximeix de culpabilitat.
Va explicar que fa temps van elaborar un informe sobre d’on venien les causes de l’enfonsament del barri de l’Estació, que va quedar al calaix d’algun lloc. Dels arxius de la mina trobats als baixos d’un local de Sallent van recuperar uns papers del terra, corresponents als anys 1952-54, un mapa que demostrava que hi havia una bòfia. Resulta que n’hi havia una altra, però en no tenir ni direcció ni escala, no se sap on era i els responsables mai no ho van comunicar. Pel que fa a l’actual van poder comprovar que es devia a l’entrada d’aigua procedent de la falla del Guix, que es filtra i dissol al subsol. Tot i que s’ha tret la gent del barri de l’Estació, no s’ha aturat l’entrada d’aigua i el problema de fons persisteix, ja que la zona es segueix enfonsant. L’aigua entra cap dins a través de les falles en creuar el riu i troba a baix la formació Cardona, que té la sal. Actualment, també a les explotacions de Súria, on s’està extraient el mineral de sota, es produeix una subsidència a l’exterior i es va ensorrant el terreny. Cal continuar investigant, estudiant el terreny i veure les fuites que hi ha. De moment, “sabem que hi ha una projecció geomètrica de dissolució del subsol que s’està produint contínuament”. Si dins del subsol hi ha aigua amb sal sortirà per una altre cantó amb els reactius corresponents i estarà contaminada. Calen hidròlegs disposats a estudiar-ho a fons i buscar solucions, que passen per crear una càtedra dedicada a l’estudi dels riscos, amb la Politècnica i el Geoparc.
