Si bé el novembre del 1985 els Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB) van fer un preàmbul amb el curset de cultura romànica, dedicat exclusivament a Els monestirs catalans, amb la conferència inaugural Inicis del monaquisme: Els benedictins, a càrrec d’Antoni Pladevall, amb excursions complementàries i una exposició de fotografies de Jaume Pons, els Cursos de Cultura Medieval es van començar amb cara i ulls al novembre i desembre de 1986, amb conferències dedicades als Càtars i una excursió al castell de Montsegur, a Occitània. De manera gairebé ininterrompuda, llevat del 2020 en què no es va poder fer per la Covid-19. Enguany, doncs, compleixen els seus 40 anys. La temporada 1999-2000 es van iniciar les activitats a finals del segle XX per continuar al llarg del 2000 fins a la cloenda a l’octubre. Sempre han acabat amb una excursió per visitar un o més dels llocs emblemàtics tractats en les conferències. S’han fet a la tardor, com a cicles de conferències que han tractat una temàtica concreta a càrrec d’especialistes reconeguts en l’àmbit acadèmic, o en el de la divulgació històrica. Remarquem entre d’altres, personalitats com Joaquim Yarza, Francesca Español, Javier Asarta, Antoni Pladevall, Josep Salrach, Antoni Català, Jordi Bolós, Josep M. Sans Travé, Anna Orriols, Albert Benet, Dolors Bramon, Pere Balañá, Jordi Gibert, Carles Sánchez, Marta Fernández, Isabel Delfí Nieto, Pau Castell, Mireia Comas, Marcel Pujol o Laura Miquel. També en l’àmbit local i comarcal hi han participat historiadors com Marc Torras, Raquel Valdenebro, Rosa Serra i Jaume Perarnau; arqueòlegs com Eduard Sánchez i Eduard Riu, i divulgadors com Xavier Sitjes o Josep M. Gasol. Als preinicis, van ser molt actius els membres de l’entitat Francesc Villegas i Carme Torras.
Si bé les temàtiques han girat a l’entorn de l’edat mitjana, especialment pel que fa a la Catalunya medieval, als inicis s’hi pot notar una certa dispersió, amb temes com els càtars, els jueus, els templers, i sobretot el 1989, amb el cicle dedicat a la mare de Déu, iniciat per mossèn Josep Junyent. Cal contextualitzar el moment, ja que els principals responsables de l’entitat van centrar primordialment els seus esforços a inventariar les esglésies i salvar un patrimoni que s’ensorrava, sense que les administracions públiques intervinguessin activament per evitar-ho. A finals de la dècada dels 90 del segle passat es va fer esment de la dona, el llibre, la música, els camins de Sant Jaume, l’Islam, ciència i avenços tecnològics, del romà al romànic, la mort o el Císter. Com dèiem al principi, arribats al canvi de mil·lenni, es va fer un curs de cultura medieval especial: Manresa medieval. Història, art i cultura a l’edat mitjana, dividit en quatre cicles, que es va fonamentar en conferències, però també en altres activitats culturals, centrades en aspectes històrics, urbanístics i sobretot artístics de la capital del Bages, de caràcter essencialment divulgatiu i participatiu.
El 2001 es va abordar Catalunya a l’entorn de l’any mil, amb Català i Pladevall al capdavant. Van seguir, el sorgiment de les ciutats, llegenda i superstició, la restauració del patrimoni medieval de Sant Pere de Rodes i Sant Pere de la Portella, la iconografia, el naixement de Sant Benet de Bages, amb Llorenç Ferrer i Oriol Junqueras; arquitectura religiosa, castells, feudalisme i heràldica, amb Armand de Fluvià, i vestigis arqueològics. A la dècada 2010-19, el romànic és l’eix central dels AARB i el seu principal objectiu és augmentar-ne el coneixement, tot i que alguns temes comencen a obrir-se una mica cap a d’altres concepcions: conquesta i repoblament, la teocràcia amb Carles Sánchez entre d’altres; l’Abat Oliba, amb l’especialista Irene Brugués; Barcelona medieval, nobles i castlans del Bages-Berguedà, amb la intervenció d’Albert Fàbrega; literatura catalana, amb l’expert Lluís Calderer; Corona d’Aragó, el 2017 avenços i tecnologies amb especial atenció als mapes i cartografies, que es va repetir l’any següent amb la presència del numismàtic Miquel Crusafont. En aquesta dècada, els Cursos de Cultura Medieval es consoliden com un clàssic anual en l’agenda cultural manresana.
El 2019 hi ha un canvi significatiu amb la presència d’historiadors joves com Mireia Vila, Adrià Mas i Xavier Costa Badia, fet que suposa un relleu generacional per a l’entitat, en algun cas en l’organització dels cursos i en d’altres en la seva participació activa, en què s’ha fet un salt endavant per parlar no només de les esglésies romàniques i del patrimoni, sinó també per obrir-se a d’altres camps com la comunicació en època medieval. Així s’ha fet esment de temes com la marina catalana a la Mediterrània, i d’altres de més socials i poc aprofundits fins ara, com els marginats i perseguits o la sexualitat femenina. És a dir, s’ha apostat decididament per la innovació temàtica i per la recerca dels millors especialistes a l’hora de presentar les ponències, de manera que al públic fidel se n’hi va afegir de nou. El 2021 es va centrar en l’època medieval de la Catalunya interior dels segles V al X, des de l’arqueologia dels primers segles medievals al preromànic. El 2022 es va fer esment precisament dels grups marginats pel seu origen i fins i tot perseguits en la societat medieval per les seves creences, sobretot els càtars que practicaven un retorn al cristianisme popular i que van ser reprimits per una església jeràrquica que va cridar a la santa croada albigesa obeint les ordres del Papa Inocenci III. També de la caça de bruixes, que portà centenars de dones, amb coneixements naturals i científics, a la forca. Se les feu injustament responsables de les males collites, sovint amb la falsa acusació d’assassinar criatures.
El 2023, la repressió de la sexualitat femenina, analitzant el poder masclista de la societat medieval en l’àmbit familiar, on exercia un ple control, en què la dona només s’alliberava quan era viuda o es feia monja. Va ser especialment interessant la conferència de Xavier Costa sobre l’expulsió de la comunitat femenina de Sant Joan de les Abadesses, l’any 1017. El 2024, el tema principal va ser el mar, amb l’expansió catalana per la Mediterrània, com a motor principal per convertir el Casal de Barcelona en una potència internacional dels segles XIII al XV. El cicle es va completar amb una xerrada tècnica sobre la construcció i les tripulacions dels vaixells, així com l’important treball que bàsicament des de terra feien les dones pescadores i marineres, en la reparació dels estris indispensables per a la pesca. El 2025, la temàtica es va centrar en la vida en les ciutats baixmedievals dels segles XIII al XV, a càrrec de Laura Miquel, que va explicar les desigualtats socials i econòmiques que marcaven la vida urbana de l’època. Mentre Adrià Mas amb les pestes i Mireia Vila amb el cau jueu posaren tot l’èmfasi en la ciutat de Manresa. La novetat dels temes escollits va propiciar una alta participació de públic assistent. Enguany, el curs que és un dels pilars més consolidats de la vida associativa de l’entitat, conjuntament amb els Cicles de Música i Romànic, està dedicat als hospitals i l’hospitalitat, amb la intervenció d’Antoni Conejo da Pena, Jaume Marcé Sánchez i Marc Torras Serra, amb visites a l’hospital de la Santa Creu, el monestir de Sant Pau del Camp i el Museu Frederic Marès de Barcelona. Cal remarcar també l’aportació d’un treball no publicat sobre el tema, de l’historiador Albert Benet, un dels col·laboradors habituals en els inicis dels cursos de cultura medieval, que va ser homenatjat a la Fàbrica Vella de Sallent el 14 d’octubre de 2022, en el desè aniversari de la seva mort.
Les xerrades s’han fet a la Caixa de Pensions els primers anys. Des del 1985 fins al 1993 es van repartir entre el Montepio de Conductors i Caixa Manresa (1999-2000), que van continuar cedint les sales respectives, llevat del 2004 en què el curs es va fer a la Biblioteca del Casino i el 2005 a la sala gòtica de l’Hospital, un cop acabada la remodelació de les instal·lacions, el 2006 va retornar a Caixa Manresa i el 2008 a la Sala Plana de l’Om fins el 2011 en què es van tornar a fer a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino. Després de la pandèmia es va tornar a la sala d’actes del Montepio de Conductors, fins a l’actualitat.
