El tenis exterior és relativament recent. Durant l’edat moderna existien jocs de pilota a l’interior. Es constaten a Itàlia, França o Catalunya: a Manresa hi ha el carrer del Joc de la Pilota i se n’han trobat a les ruïnes del Born de Barcelona. A València és d’aire i inflada. Els bascos juguen a la pilota basca. N’hi ha de massisses de cuir. Els anglesos s’aficionen a la pilota francesa i practiquen una mena de tenis amb raquetes d’interior amb pistes petites. Durant dècades es va creure que l’inventor del tenis va ser el major Walter Clopton Wingfield, el desembre de 1873, però des de 1859 ja s’hi jugava. Clopton ja hi participava. Un bon dia va agafar les normes escrites a mà i les va publicar firmades per ell, sense donar-li importància. Com que ho tenia imprès, el van considerar el creador del tenis. Fins que hi ha un hipotètic manresà que se’n va a Anglaterra, que es diu Perera. Amb un amic s’inventen un nou esport a la pista de críquet que tenien al pati. La primera innovació és que per primera vegada es dediquen a jugar al tenis exterior. Aquest tenis modern sobre gespa es va inventar en una barriada esnob de Birmingham, prop d’un balneari –segons investigacions recents de Kirsty Hooper– per part del militar i advocat anglès Thomas Henry Gem, conegut com a Harry Gem, i l'empresari català Joan Baptista Auguri Perera, nascut a Manresa el 1822. Van jugar els primers partits al jardí de la casa d'en Perera, a Fairlight (número 8 d'Ampton Road, al barri d'Edgbaston) entre 1859 i 1865; a mesura que jugaven s’inventaven les normes, pràcticament com són ara fins i tot amb les mesures. Perera les descriu bé, perquè era un bon escriptor.
El periodista Pedro Corral nascut el 1963 a Sant Sebastià, va fer la carrera a Madrid, on va ser regidor pel PP a l’Ajuntament. Va començar a treballar a l’ABC d’on el van enviar com a corresponsal a Roma. L’any 2018 van fer a Madrid el Màster 1000 de tenis. Just un any abans, el 16 d’agost del 2017, va sortir a la premsa britànica la casa on s’havia creat el tenis, on hi ha una placa posada amb les inicials J.B.A. Perera, mercader. Corral va fer l’article Juego de patriotas a El País. Es tracta d’un titular equivocat, ja que era un liberal exiliat. L’autor s’aprofita de la tasca investigadora de l’anglesa Hooper, que va trobar documents on es demostra que amb quatre anys Perera va anar a Londres. S’hi va estar fins als catorze quan el seu pare, Auguri Perera Pla, manresà de soca-rel, canvia de feina per establir-se a Birmingham. En complir el fill els disset, el pare se’n va a Manchester a fer negocis venent productes espanyols. Perera fill es va quedar a Birmingham al front del negoci patern. Corral va investigar el passat espanyol del pare mitjançant l’Archivo Histórico Militar de Segovia, d’on treu l’historial del pare, nascut el 1793. El 1808 està combatent a la primera batalla del Bruc, amb quinze anys. Els tres cossos de comanament eren els sometents que estaven coordinats pel canonge Montanyà, Maurici Carrió representava la pagesia i l’Auguri Perera els artesans. Després afirma que està en el “segundo sitio de Gerona”, lluitant contra els francesos. Més tard participa en enfrontaments pel Bages, el Vallès i el Berguedà contra l’exèrcit napoleònic. Corral s’interessa per l’actuació de Perera a les batalles del Bruc i s’entrevista amb l’historiador especialista en la guerra del francès Gil Novales, que el posa en antecedents de la discussió manresana sobre qui havia estat l’heroi de la primera batalla, entre els partidaris de Carrió i els de Perera. Les investigacions fetes al segle XIX, amb predomini dels carlins, dictaminen a favor del Carrió.
Corral extreu del diari barceloní La Corona, del 9 d’octubre de 1959, l’elogi que l’oncle de l’inventor del tenis fa de Perera, que va capitanejar la primera batalla del Bruc, en lliurar com a obsequi a Pasqual Madoz, en una visita del ministre a Manresa, un bastó de comandament capturat pel seu progenitor a un comandant francès en el camp de batalla. El periòdic reprodueix una carta de Joan B. Perera Pla, germà de l’Auguri, en què esmenta el lliurament també d’una fulla de serveis del seu pare, iaio de l’inventor del tennis modern, on en resum explica com van desenvolupar la guerra de guerrilles amagats en una banda del camí per sorprendre l’exèrcit francès, en silenci i amb els trabucs carregats. En passar el primer comandant francès amb la tropa i els seus mercenaris, el fereixen mortalment i Perera s’apropia del bastó de comandament i el trasllada a Manresa. Els historiadors Gemma Rubí i Lluís Ferran Toledano ja van advertir fa temps en un article sobre la memòria del Bruc de l’establiment d’una guerra entre carlins i liberals per convertir-se en protagonistes dels fets, avant la lettre.
Poc després, Perera és enviat a Maó, on es casarà amb Francesca Orfila Fàbregues el 1816. L’any 1822 retorna a Manresa durant el Trienni Liberal, però a la ciutat hi ha força conspiradors absolutistes com Maurici Carrió. El recuperen pels seus coneixements sobre l’exèrcit liberal al territori per acabar amb les guerrilles ultres. Té força èxit, en aconseguir que Manresa quedi aïllada dels reialistes. Però, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís l’empresonen durant tres anys, de 1823 a 1826. Li proposen exiliar-se i tria Londres, on el nostre protagonista als cinc anys ja parla l’anglès millor que el català. La historiadora Àngels Solà Parera s’adona que diversos artesans tant de Barcelona com de Manresa que participen en la batalla del Bruc molt joves, acabaran fent-se militars, en el moment de creació de l’exèrcit espanyol professional. És el cas de Perera pare, que passa d’artesà a militar. L’avi Perera era seder i el 1806 abans de l’entrada de les tropes franceses, segons explica Solà, va demanar permís per utilitzar aigua del Cardener per tal de posar una fàbrica de filats de cotó a Valldaura. Es produeix un plet, ja que els pagesos de la zona s’hi oposen i el jutge els dona la raó. Així Auguri Perera no podrà construir la fàbrica, com també els va passar als Miranda, que van haver de superar un plet de Tomàs Coma, notari absolutista, que no va cedir fins a la seva mort, el 1824. Pel que fa al nom d’Auguri, és clar que no és manresà, sinó que és patró de Tarragona. Com ha demostrat Lluís Virós, només n’hi ha un que fa l’aprenentatge de veler el 1777, que és el pare del soldat. I el besavi signa com a blanquer, de manera que provenen de la menestralia manresana.
En una Memòria que fa quan té 34 anys, Perera explica que demana la nacionalitat britànica per poder seguir amb els seus negocis, comprar i vendre propietats. Exposa que havia nascut a Manresa. Després de 30 anys de resident a Anglaterra n’obté la nacionalitat. És cert que hi va néixer per casualitat, però sempre es va considerar britànic, així que la relació entre l’invent del tenis i Manresa és molt relativa.
