El número de setembre de 1999 de la revista publicava el reportatge central Els magribins pateixen abusos i incomprensions, d’Ester Plana, Marta Sanmartí i Lluís Cuberes.
per Jordi EstradaEnguany es commemora el 25è aniversari de l’obertura de la biblioteca del Casino, sorgida de la fusió entre les biblioteques Sarret i Arbós i la de La Caixa.
Enguany es commemora el 25è aniversari de l’obertura de la biblioteca del Casino, sorgida de la fusió entre les biblioteques Sarret i Arbós i la de La Caixa.
La sorpresa arribava al final, amb Cesk Freixas dalt de l’escenari cantant Cercavila, un dels temes del seu nou disc La meva sort, que presentarà el dijous 3 d’octubre.
Des d’El Pou de la gallina aquest estiu us proposem una oferta de proximitat que no té més risc ni trasbals que les ganes de caminar i descobrir l’entorn.
Astrofísic, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, on estudia els exoplanetes. Des del 2019 és professor d’investigació del CSIC. Responsable científic del projecte CARMENES, que fins ara ha descobert uns 75 exoplanetes, va fer el doctorat sobre les estrelles binàries eclipsants. Fa ben poc ha obtingut de la Comissió Europea 2,5 milions d’euros per al projecte SPOTLESS, que té com a objectiu la descoberta de planetes bessons de la Terra per determinar, en el futur, si tenen vida. Aquest primer de juny ha entrat en funcionament.
08/07/2024
Voluntàries a l’hort de les Caputxines, una activitat poc sorollosa i de molt valor comunitari | Enric Casas
Al cor de Manresa hi ha, des de fa vora quatre segles, el convent de les Caputxines. Entre edificis i horts, té una dimensió de 4.500 metres quadrats, a cavall dels carrers Talamanca, Òdena i Arbonés, i des de fa deu anys és un lloc molt cobejat. El Pla General d’Ordenació Urbana el qualifica de «reserva d’equipament» i avui només hi viuen dues germanes que sumen 177 anys. I encara que tothom coincideix que aquest ha de ser un espai per la ciutat, ningú en sap del cert l’esdevenidor.
Coincidint amb el centenari de l’estrena literària del periodista manresà Josep Maria Planes, diverses entitats (El Galliner, Associació Memòria i Història de Manresa, Òmnium Bages-Moianès i el Col•legi de Periodistes a la Catalunya Central) s’han aplegat per organitzar, al llarg del mes de juliol, tres actes per reivindicar-ne la figura i difondre’n l’obra.
Quan es van enderrocar les muralles a mitjan segle XIX s’hi van construir nous edificis, de vegades molt senzills, que al principi del segle XX es van substituir per grans cases burgeses d'habitatges, com aquesta de 1916 que, tant per la seva dimensió com per la seva estètica noucentista, marca la frontera amb el barri antic.
Carles Playà, actual president de la DO Pla de Bages, és un elaborador que amb aquest vi mostra el potencial de la garnatxa negra al Bages, en recuperació, amb possibilitats tant com a vi jove com per elaborar vins més complexos i concentrats.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
La balma de la Coma és poc coneguda, malgrat ser impressionant, ja que té més de cent metres de llargada, uns vint de profunditat i una alçada considerable.
L’amic Joan M. Serra em proposa de parlar del verb punxir, perquè “a l'Alcover-Moll en parla com si fos un verb típic de Mallorca i de Menorca, però al diari El Punt Avui hi va sortir un article parlant-ne com si fos típic del Bages”.
Avui analitzem l’etiqueta d’un producte força conegut, del qual podem trobar opcions dolces i salades. Una opció interessant per preparar un snack que pot ser saludable i amb opció de repetir, si el combinem amb aliments nutritius.
En primer terme, el pont del tren que comunicava les estacions del Nord i de Manresa-Riu. Aquest tren obliga a fer el nou pont de Sant Francesc més alt, cap a Coll Manresa, amb terraplè a banda i banda. Darrere, l’impressionant pont amb baranes de pedra, començat a construir el 1873, inaugurat el 1891 i posat en funcionament l’any 1900, un cop la Diputació de Barcelona va fer l’enllaç del pont amb la carretera d’Esparreguera.
Els ocells de matinada, a l’alba, comencen a piular, a cantar refilets. Això acostuma a passar sobretot a la primavera de les regions temperades. Des de que surt el sol fins unes quatre o cinc hores després. Les principals raons dels cant, segons les espècies, són comunicatives, de defensa i reproducció.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
En les publicitats que veiem arreu, se’ns parla de consums de 15 kWh, bateries que emmagatzemen 60 kWh, carregadors domèstics de 7,5 kW o potències de cotxes de 200 kW. Però, què signifiquen aquestes xifres? Són indicatives d'un cotxe d’alta gamma o d’un utilitari de ciutat? I el consum de 15 kWh, quant ens costa en euros?
L’anomenat “patriarca de les lletres catalanes” va ser un personatge molt popular i apreciat per totes les capes socials en el seu temps i va visitar, de forma oficial, tres vegades la nostra ciutat.
Exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i alcalde de Calders (2011-2015) per la Candidatura Democràtica de Calders, va estar afiliat al PDECAT fins a la seva desaparició. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, va ser professor de Secundària a la Seu d’Urgell, Torelló, Manresa (Lluís de Peguera) i Sallent (Llobregat). És autor del llibre de contes «Miquelet el cargolaire» i altres contes calderins, de la novel•la «L’ànima de la vall», del llibre de costums «Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional» i de sis DVD sobre etnografia, tradició i modernitat, a més del llibre de filosofia «El camí del mar».
El 13 d’abril passat, a Manresa es va arribar a 30,3 ºC , una temperatura que no es registra, habitualment, fins a la segona quinzena de maig o a la primera de juny. Cada vegada som més conscients que la meteorologia manresana va de bòlit, igual que la de tot el món. Les plantes germinen o floreixen quan no toca, hi ha arbres de fulla caduca que no els acaba mai de caure la fulla; a l’hivern no fa fred, però de sobte glaça a l’abril. L’estiu habitual de tres mesos, ara se’ns allarga quasi de maig a octubre i se’ns fa interminable, mentre que les secades es fan més intenses i els núvols de pluja no es deixen veure.
