Després de més de quaranta anys d’estar al capdavant de Dagoll Dagom, companyia a punt d’abaixar el teló definitivament, no sense abans haver reposat per quarta vegada el musical Mar i cel, Joan Lluís Bozzo repassa la seva trajectòria professional al cicle Pessics de vida.

L’ex de Rosalia posa en venda el mas de la Morera

La fascinació dels manresans i, per extensió, del conjunt de catalans per la meteorologia és digna d’estudi.

La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà el proper dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.

El nou centre, amb seu a Manresa, apropa els serveis públics del Govern de manera presencial a prop de mig milió d'habitants de la vegueria

Recomanacions de teatre, música i art per aquest mes de maig.

Periodista. Premi de teatre El Galliner 2023 per l’obra Golfes, recentment estrenada al Kursaal, és cap del Gabinet de la Direcció General de la FUB, on des del setembre de 2011 exercia com a responsable de Comunicació i Màrqueting. També va fer el seguiment del Pla Estratègic 2011-2015 de la institució. Del 2005 al 2007 va treballar a l’Ajuntament de Manresa com a tècnica de Promoció Econòmica. Fins al 2011, va ser secretària tècnica d’Alcaldia. Ferma defensora del voluntariat, va treballar al Punt d’Informació Juvenil del Centre Cívic Selves i Carner, a la Secretaria del CAE i a la redacció d’El Pou de la gallina, i va ser una de les impulsores de l’associació cultural El Galliner.

Els carrers de Manresa respiren música. El barri antic és un riu d'harmonies que conflueixen, una sintonia que es fon amb l'ambient quotidià. En aquesta ciutat, la música no és només un art, sinó una part intrínseca de la identitat cultural. Des de la promoció del talent local fins a les emblemàtiques actuacions en els seus escenaris o les diferents maneres de formar-se en música, Manresa és una ciutat que ressona amb una forta vitalitat musical.

Situat al sud-oest del terme, a uns 800 m de la carretera d'Igualada, a l’alçada de Salelles, és un dels masos més importants en extensió de Manresa.

«Quan buscava un local per obrir una perruqueria tenia molt clar que volia que fos al barri Antic»

Aquest vi és fruit de la inquietud d’experimentar dins del món de la bombolla.

L'indret que comentem avui és en un tram feréstec i desconegut de la vall de la Gavarresa.

En el Diccionari normatiu (DIEC2) no hi trobareu pas la paraula «rabinesa», ni tampoc la paraula «rabí», com a sinònims de «rebequeria» i «rebec».

Avui analitzem un producte que ha anat agafant pes en els últims anys.

Grup d’obrers, tots amb gorres, amb el cap de secció Quintana, assegut, amb americana i lluint espardenyes de vetes.

​Henry David Thoreau va escriure Walden o la vida als boscos el 1854, llibre de referència per a qualsevol que intenti capir les relacions entre la natura i la humanitat. Hi narra els dos anys, dos mesos i dos dies que va viure a la natura en una petita cabanya, a dos quilòmetres i mig de la ciutat de Concord (estat de Massachusetts, d’EUA). Tot el llibre és una crítica al món occidental consumista i materialista, i una defensa fèrria a l’estímul i respecte per la natura i la convivència en harmonia amb aquesta. També per a l’autor va ser un experiment social i espiritual que buscava, en part, l’autosuficiència.

Complia la normativa? Són segurs aquests edificis? El passat dia 22 de febrer, tornant de la diada de la llum a Manresa, vèiem unes imatges esgarrifoses d’un enorme edifici de 138 apartaments, 14 alçades i 450 veïns, en flames. El resultat: 10 morts i molts més ferits, a banda que probablement l’edifici quedarà malmès de per vida.

El número de maig de 1999 de la revista publicava el reportatge central La prostitució s’aprofita dels canvis legislatius, d’Eva Díaz i Eva Sánchez.

El dissabte 16 de març Manresa va ser proclamada Capital de la Sardana en un acte institucional que va omplir a vessar el saló de sessions per escoltar el pregó de Natxo Tarrés. Després, dinamitant qualsevol mena de formalisme, un espectacle a la plaça celebrava el goig de la dansa en una catarsi de foc que reduïa –metafòricament– el pes d’una espardenya gegant a cendra. Potser no era ben bé allò que s’esperava, però, si més no, la crònica jutja l’acte d’inoblidable per encetar els dotze mesos que dura aquesta capitalitat.

Ens ha deixat Salvador Farrés Oliveras, als 103 anys, el darrer “biberó” de la Catalunya Central.

L’escriptor Vicenç Villatoro concep la novel•la històrica com un rectangle en una paret.

Esllavissades i massificacions

Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.

Recomanacions d'art, música i cinema per aquest mes d'abril.

Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.

Dimecres 3 d'abril, taula rodona sobre ‘Fer música a Manresa’, al Casino.

Una muntanya de sal que creix malgrat la pluja. Sediments marins que emergeixen per formar muntanyes. Estalactites i estalagmites. Coves de barreres d’esculls coral•lins fossilitzats. Plecs de l'escorça terrestre que revelen estrats antics al seu nucli. Jaciments salins i minerals. Finestres al passat de la Terra. Testimonis de quan Manresa i la Catalunya Central estaven submergides en un mar i de la seva transformació a causa de l’enlairament dels Pirineus. El Geoparc Mundial de la Catalunya Central, pioner al país, preserva i divulga una rica col•lecció d'indrets emblemàtics i tresors naturals.