La primera visita d’Àngel Guimerà a Manresa va ser a finals de març de1892, amb motiu de la celebració de l’Assembla de la Unió Catalanista, en què es van redactar i aprovar les anomenades Bases de Manresa, un dels primers documents del catalanisme polític. Guimerà, que hi va participar en representació de Barcelona com a escriptor i propietari, per encàrrec de la Junta permanent de la Unió Catalanista, va ser el ponent que va defensar la base tercera en la segona sessió de l’assemblea, celebrada la tarda del 26 de març i que feia referència al contingut doctrinal de la Constitució Catalana. La defensa va consistir en un discurs barroc, abrandat, romàntic, visionari i amarat de referències històriques, de denúncia de la decadència espanyola i el seu tercermundisme i d’exaltació de les causes nacionals d'Irlanda, Finlàndia, Islàndia, Luxemburg, Noruega, Suïssa, Hongria i la constel·lació de “nacions alemanyes”. Cal dir que la seva estada a Manresa, així com l’assemblea, va passar desapercebuda per a la majoria dels manresans, tot i que en aquells moments Guimerà ja era un poeta premiat i un dramaturg amb unes quantes obres estrenades, entre les quals
Mar i cel.
Segona visita
No va passar el mateix el 20 de juny de 1909, en què la ciutat i la comarca es van bolcar durant la seva estada a Manresa. Feia pocs mesos que Barcelona l’havia nomenat fill predilecte i això va fer que moltes ciutats aprovessin posar el nom de Guimerà a un carrer. L’Ajuntament va decidir posar el seu nom al carrer del Pas de Cardona, que des de Sant Domènec anava fins a la cruïlla amb el passeig de Pere III i que era l’antic camí de sortida cap a la vila ducal des del portal de Sant Domènec. El Reglament d’Honors i Distincions de la ciutat estableix que en el cas dels els carrers amb nom de persones aquestes han de ser difuntes. Aquest ha estat, que sapiguem, l’únic nom de carrer de Manresa que es va posar en vida i hi va assistir el nominat.
Ja uns dies abans, els veïns del carrer del Born –per on havia de passar la comitiva– van començar a posar domassos i senyeres als balcons i es van aixecar dos arcs de fulles i ginesta amb arcs voltaics, mentre l’Ajuntament animava la ciutadania a fer el mateix per on passaria el poeta. La Casa Jorba, aleshores situada a la casa Devant, al final del carrer del Born, molt a prop del començament del futur carrer Guimerà, també va decorar la façana amb uns ornaments al·legòrics a la poesia i un gran tapís amb la inscripció: “A Àngel Guimerà”. Al carrer del Pas de Cardona –que havia de canviar per Àngel Guimerà– també s’hi va aixecar un arc, s’hi van instal·lar onze focus elèctrics, es va enramar i decorar amb domassos i senyeres i s’hi va instal·lar una tribuna.
La rebuda
El diumenge 20 de juny, Guimerà va arribar a l’estació del Nord, on l’esperaven autoritats civils i polítiques, entitats, representants del partir republicà i més de deu corals de Manresa i el Bages. Tot seguit es va formar un seguici que va acompanyar-lo pel carrer de les Piques i Sant Miquel fins a la plaça Major, on va ser rebut per l’alcalde i altres autoritats que li van donar la benvinguda. Posteriorment la comitiva va continuar cap al Born i Sant Domènec, tot passant per Sant Miquel i la Plana de l’Om. Quan van ser a l’alçada de Cal Jorba, es van llançar clavells i altres flors des dels balcons, mentre diferents personatges de les obres de Guimerà (Saïd i Blanca, de
Marc i Cel; Manelic i Nuri, de
Terra Baixa, i Bernadot i Tèudia, de
Lo fill del rei) van donar-li la benvinguda, van lliurar-li un ram de llorer i el dramaturg va signar al llibre d’honor. Després d’això, Guimerà va pujar, juntament amb les autoritats que l’acompanyaven, a la tribuna instal·lada a la cantonada del Pas de Cardona amb la muralla de Sant Domènec. Una gran gentada ocupava la Muralla, la plaça de Sant Domènec i el Born. El prohom Antoni Esteve Seguí i l’alcalde Joaquim Gomis Cornet van pronunciar discursos exaltant les virtuts del poeta. En acabar, Guimerà va destapar la placa commemorativa amb la inscripció “Record de l’homenatge a l'Àngel Guimerà 1909". Era una placa de bronze amb un dibuix dissenyat per l’arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, i modelada i tallada per l’escultor Josep Palau, que va desaparèixer al final de la guerra civil.
Concerts i danses
Durant la inauguració del nou nom del carrer, les corals assistents van interpretar l’himne
Cant al poeta, d’Emili Guanyabens i Enric Morera, i els cantaires van desfilar en homenatge davant el poeta, símbol del catalanisme. Posteriorment es va fer un concert de corals al Teatre Nou del passeig de Pere III, situat aleshores a la cruïlla amb el carrer del Cardenal Lluch, amb la participació dels cors de la Unió Manresana, l’Amistat de Castellbell, la Unió del Pont de Vilomara, l’Estrella de Sant Vicenç i l’Orfeó Manresà.
A la tarda va haver-hi un altre concert de l’Orfeó Manresà a la plaça Gran, amb sardanes i danses a càrrec de l’Esbart Manresà de Dansaires, i una visita al museu i a la biblioteca municipals. Al llibre de visites del consistori manresà Guimerà va deixar-hi escrit: “Sembreu per la Pàtria encara que altres ho cullin”. Després d’un sopar de gala, celebrat al mateix ajuntament, Guimerà va presenciar les representacions de
Sol, solet, a l’Ateneu Obrer, al carrer les Piques, i
Mar i Cel, al teatre Conservatori. L’endemà al matí, amb el tren de les onze, el poeta va tornar cap a Barcelona, en companyia del seu bon amic i exdirector de la revista
La Renaixença, Pere Aldavert.
Darrera visita
La tercera visita de Guimerà a la nostra ciutat es va produir per la Festa Major, el 29 d’agost de 1920, en què va presidir els II Jocs Florals Infantils, organitzats pel Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. El seu discurs d’obertura, llegit pel secretari del jurat, atesa l’avançada edat de l’escriptor, va ser breu, però ric de contingut i amb moltes referències històriques antigues i modernes, amb una glossa de Manresa i també de la pàtria catalana i dels pensadors espirituals, considerats per Guimerà com l’esperança per a les desitjades reivindicacions del poble català. Després del parlament, l’ovació va ser clamorosa. A la nit, Guimerà i altres membres de la presidència dels Jocs van assistir a la representació de l’opera
La Tosca, al teatre Conservatori, i l’endemà va marxar en tren cap a Barcelona.
Un altre fet destacable de la relació d’Àngel Guimerà amb la nostra ciutat és el fet d’haver estat l’autor de la lletra de l’himne de l’Orfeó Manresà, amb música d‘Estanislau Casas, que havia estat el fundador i el primer director de l’Orfeó. L’himne va ser estrenat el 30 d’abril de 1905, en un concert de l’Orfeó a Casa Caritat. El diari
El Pla de Bages, en la seva edició del 28 d’abril, informava que “
ademés de les composicions mes hermoses de son repertori, s’estrenarà “El Cant del Orfeó Manresà”, lletra del eminent mèstre en gay saber N’Angel Guimerá y música del intel·ligent director del esmentat Orfeó N’Estanislau Casas”.
El nom del carrer Àngel Guimerà, l’himne de l’Orfeó Manresà i la reposició de moltes de les seves obres per part de grups locals o forans són una mostra de la vinculació i l’estima d’aquest literat i polític per una ciutat que, cent anys després de la seva mort, continua dedicant-li un ampli catàleg d’actes.
