La nova de l’oficina

per Àngels Fusté, 19 de juliol de 2024 a les 12:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va arribar a l’oficina aviat farà un any. Eficient, polivalent, ràpida, incansable eren alguns dels adjectius que lluïa a la seva carta de presentació. Va generar una expectativa inaudita i, fins i tot abans de conèixer-la, només sentir el seu nom, tothom la volia al seu equip. “Per fer què?”, els preguntaves; “No ho sé, alguna cosa o altra li trobarem”, responien alguns; “Si aquell la vol, jo no vull ser pas menys”, confessaven els més sincers. L’important era tenir-la a prop, ves que els seus suposats talents no s’encomanessin per contacte. I és així que, des de fa uns mesos, treballa amb nosaltres. I no sembla pas que hagi de marxar. Per a alguns ja és una amiga, gairebé íntima; per a altres, una col·laboradora valuosa; i n’hi ha que, simplement, la consideren una becària útil. També hi ha els que se la miren amb recel, pensant o fins i tot dient en veu alta que aquesta no és dels nostres. No es pot negar que és servicial i molt complaent. Tant se val la feina que li demanis, sempre l’entoma i la resol ràpidament, si bé, s’ha de dir, no sempre amb encert. Amb tot, és tan amable i atenta que no pots enfadar-t’hi, ni tan sols quan s’equivoca. Sempre es disculpa i hi torna i, més d’una vegada, persisteix en l’error però amb una cordialitat tan extrema que és impossible indignar-s’hi. I, d’altra banda, ben inútil, perquè, de fet, a ella, tant li fa.
 
Ens fa traduccions, ens corregeix textos, ens explota bases de dades i ens fa resums força arregladets de qualsevol tema. I, si li ho demanes, fins i tot, t’ajuda a organitzar el viatge de l’estiu. Tanta polivalència és una mica aclaparadora. I és que, ara mateix, una de les nostres feines és donar-li feina. Per què vam fer-la venir, sinó? Davant de qualsevol encàrrec, la pregunta és: “Ella ho faria millor? Més ràpid?”. I, tot seguit, “i com li ho explico perquè ho faci com jo vull?”. I, quan no l’encerta, “com li faig entendre que això no és el que li he demanat?”. Si alguna cosa estem aprenent tots plegats és a fer preguntes. Bé, a fer-li preguntes. I així ens té ben entretinguts la nostra estimada Intel·ligència Artificial, la-IA, per als amics.
Arxivat a:
Opinió
Participació