Efectivament, com ja comentàvem en el reportatge sobre
El parlar de Manresa d’abril de 2020, a Manresa i bona part del Bages, del fet de ferir amb un objecte acabat en punxa se’n diu
punxir en comptes de
punxar, i del nom derivat,
punxida i no pas
punxada. Es tracta d’un canvi de conjugació, que no és normatiu però ben viu a la nostra comarca, tot i que el DCVB el reculli només a Mallorca i Menorca.
El lingüista Màrius Serra, en l’article localitzat pel Joan M. Serra al
Punt Avui, de data 1 de març de 2012, deia això: “Si mai t'has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l'acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l'Alcover-Moll. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d'on ve punxir”. A Joan M. Serra també li consta que es diu així a Prats de Lluçanès i, de fet, aquests fenòmens sempre s’estenen de manera irregular. En canvi a Santa Maria d’Oló hem pogut comprovar que en diuen
punyir. Cal remarcar finalment que, com a verb de la tercera conjugació, la forma de tercera persona de l’indicatiu al Bages fa
punx: “aquest roser punx molt”.
