Ja tenim l’estiu aquí. L’època on el domini o la inutilitat en la gestió de les persianes i finestres pot esdevenir la diferència entre la vida i la mort. Per a mi, la pitjor estació de l’any amb molta diferència. Podem gaudir de suar perquè sí, de dormir acompanyats sense esforç gràcies als mosquits i de fer exhibicionisme per matar la xafogor. La principal –o única– virtut de l’estiu és fer vacances, o almenys això hauria de pensar la gent a qui no li queda més remei que cremar els seus dies en aquestes dates i pagar molt més per la mateixa merda que podrien gaudir en millors condicions –tan econòmiques com de pau mental– en uns altres mesos de l’any.
Enguany tinc un motiu més per odiar l’estiu, tot i que és possible que el motiu es pugui aplicar a la resta de l’any. Al meu barri s’ha posat de moda tenir les finestres i portes balconeres obertes les 24 hores del dia. En la tranquil·litat de la nit et reconforta recordar que vius en societat quan escoltes els roncs de mamífers marins, coits asmàtics, o el veí de la bufeta de joguina que tiba la cadena amb la mateixa cadència que els tocs de campana, hora a hora. Això ja se sap, les nits d’estiu a la ciutat són el que són i s'entén perquè té lògica de refrigeració. Però el que realment em pertorba són els sorolls recurrents ocasionats per culpa de les portes balconeres obertes durant el dia. Curiosament, la gent que té el pis ventilant-se amb aire calent tendeix a tenir un gos a l’aguait de qui passa pel carrer i que s’ocupa de bordar a tothom qui no li faci bona espina. No passaria res si fos un gos en un pis per carrers, el problema és que al meu barri hi ha una xarxa de torres de vigilància que quan s’activa la primera alarma, l’efecte dòmino es propaga fins l’extenuació.
Sé que l’animal no té la culpa que la persona que el
cuida tingui un dèficit neuronal i decideixi que mentre treballa reclourà el gos al balcó perquè vigili el carrer bordant a tort i a dret, en comptes de construir-li un oasi interior amb quatre duros. És per això que hauré de pensar com ampliar indefinidament les jornades d’aquests humans... esperar que els serveis socials facin la seva feina i trobin noves famílies per als cans. I, si us plau, que aquestes vagin també a un altre barri.
