No consta quan va establir-se la primera cotorra no humana a Manresa, però sí que consta l’escàndol que a dia d’avui provoquen en diversos punts de la ciutat, i que motiven més d’una migranya entre els veïns de la Font i altres barriades. La proliferació d’aquests papagais eixordadors s’explica per diverses raons. Els encanta reproduir-se (es calcula que cada nou anys dupliquen la població), la vida urbana, el clima i la dieta mediterrània, i no tenen depredadors. Al contrari, la seva presència intimida i foragita merles i mallerengues, que en el seu plany sentencien amargament: Cotorres vingueren, que de casa ens tragueren. Odien, en canvi, els ambients silenciosos i l’absència d’aldarulls, la vida en pau i tranquil·litat, el trànsit lent i pausat, els carrers nets, el civisme i l’educació, les ordenances municipals. Potser així tampoc no aconseguiríem acabar amb les cotorres, però tal vegada la ciutat seria més habitable també per als mamífers humans.
