Un carrer hospitalari
Començo la bugada del mes amb una anècdota senzilla, però significativa, de les pífies que es poden fer quan algú desconeix els topònims d’un text sobre el qual treballa. M’explica un lector de la revista, usuari del bus perimetral de Manresa, que durant el trajecte i quan s’acosta a la parada que hi ha a les Bases de Manresa, davant del bar La Soca, s’hi anuncia regularment: “Pròxima parada: Bases de Manresa cantonada amb carrer Hospitalari”. Queda clar que el locutor que hi ha posat la veu no coneix l’existència del Centre Hospitalari, però algú l’hi podria haver dit, per poder corregir l’error. De fet, el mateix lector em diu que fins no fa gaire encara s’hi anunciava el carrer “Bisbe Perelló”, tot i que ja fa molt que es va canviar per M. Aurèlia Capmany.
Cotxe enigmàtic
Em fan arribar la imatge d’un vehicle, aparcat des de fa temps en un carrer dels blocs de davant de Can Font, que llueix el cartell que mostra la foto i que diu textualment: “No estoy pidiendo, estoy pensando”. Un missatge ben enigmàtic, tot i que el meu informant em diu que entre els veïns del barri corre la veu que el rètol l’ha posat el propietari del vehicle, que passa moltes estones al seu interior i que així vol donar a entendre que no és cap perdulari. O això és el que sembla.
Agents a la Volta Ciclista
El dia 7 de juny, Manresa va viure una intensa jornada ciclista perquè hi va arrencar la primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya femenina, amb sortida i arribada a la ciutat. L’esdeveniment va produir molta expectació, va afectar considerablement el trànsit pel centre i també va comportar un gran desplegament del que en diríem forces de l’ordre. La foto que ens fa arribar el nostre fotògraf Joan Closas dona fe de l’acumulació de mitjans policials que hi havia a la carretera de Vic.
Vilamala, Grandia i Tura Soler
Com ja he comentat altres vegades en aquesta secció, l’amic Joan Vilamala, col·laborador habitual de la revista, no para. I és que, a més de participar en la presentació del projecte
Passsejant Esquirols, dirigit per Carles Rulló, a Viladomiu Nou, l’home va assistir a la presentació del llibre
Relats de crims a Sant Fruitós de Bages, que acaba de publicar Jaume Grandia. Tot això ho explicava al diari
El Punt/Avui, el 22 de juny
, la periodista Tura Soler, especialitzada en crims com el Carles Porta, on concretava que la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en la presentació de
Les degollades de Folgueroles, obra de Joan Vilamala, qui va comentar a Grandia que a Sant Fruitós també s’havia comès un parricidi que havia tingut molta transcendència com el cas de les noies de Folgueroles. Queda dit.
Pàgina web obsoleta
Una subscriptora de la revista em fa arribar una imatge capturada en el web de Ràdio Manresa que li ha sobtat. S’hi anuncien els podcasts del programa
Hoy por hoy Catalunya Central diaris, del mes de juny, amb una imatge de la periodista Eli Pagan i el també periodista Eduard Font, acomiadat el mes de febrer de l’emissora. Si no és un homenatge a la trajectòria del locutor, ho trobo d’una deixadesa una mica preocupant, tot sigui dit, i amb tota cordialitat de cara als companys de la veterana ràdio local.
Debat sobre Badalona i Terrassa
La sisena Universitat Catalana d’Estiu a Manresa ha parlat sobre la demografia que ens espera. I al voltant del tema s’han fet un seguit conferències i taules rodones. En la que parlava sobre
Inseguretat al carrer, moderada pel periodista Quico Sallés, el 28 de juny, hi van intervenir Josep N. Noales, jutge degà de Badalona, i Marc Caparrós, intendent de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa. I un dels temes que curiosament va donar més joc va ser el debat sobre quina de les dues ciutats era la tercera més poblada de Catalunya. Es veu que estan frec a frec.
El Pou va preinaugurar el Casino
Com s’explica en el reportatge de la Fila Cultural de la revista d’aquest mes, s’hi explica que la Biblioteca del Casino ha complert 25 anys. L’anècdota és que va ser inaugurada oficialment el 8 de maig, però la biblioteca va obrir les portes el 30 d’abril de 1999 i el primer acte que s’hi va fer va ser la presentació del número d’
El Pou de la gallina, el dia 6, amb un col·loqui sobre el món de la prostitució, a més del lliurament dels premis Oleguer Bisbal de l’any, entre d’altres al pintor Josep Vila Closes, com a
manresà més manresà. Els altres guardons es van atorgar al col·lectiu El Galliner i el clown Marcel Gros. Ja fa mig segle, doncs, que s’hi fa la presentació mensual de la revista.
Making off de portada
Alguna vegada us he explicat en aquesta secció com s’ha fet la portada de la revista del mes. Aquesta vegada tampoc no m’hi puc resistir perquè per fer-la va caldre desplaçar la plana major del
Pou als peus de Montserrat, en l’inici del
camí de les matonaires i caracteritzats d’intrèpids excursionistes, per tal qu el nostre fotògraf, Enric Casas, pogués obtenir la bonica imatge que il·lustra la capçalera de juliol-agost.