Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M’imagino començant a escriure amb tres o quatre fulls A3 emplenats de trames sòlides i fletxes que van d’aquí cap allà. Connexions constants entre història principal i trames i subtrames paral·leles que, al final de
la novel·la, quan es desplega el desllorigador, s’hagin arribat a teixir i entortolligar entre si fins a no deixar cap fil sense lligar, cap personatge orfe de destí, cap escenari sense haver descrit fins al darrer racó, cada referència històrica ben amarrada a la trama per fer-la versemblant.
Penso que quan arribi la presentació de
la novel·la seré capaç de respondre al voltant dels detalls més minúsculs en què s’hauran fixat els lectors —homes i dones en un cinquanta per cent, en tractar-se d’una història universal— com el nom d’un gos perdiguer, la beguda que es prengui el protagonista en un hotel de luxe o la marca de la brusa de la seva amant, la nit que tots dos caiguin rendits als seus respectius encants.
Procuraré no haver repetit adjectius en cap descripció de personatge i haver-los dibuixat tots amb prou encant i/o interès perquè els lectors els recordin encara que hagin intervingut auxiliarment en el desplegament de la trama o s’hagin vist obligats a morir per una desviació suposadament incontrolable dels fets narrats a
la novel·la.
Confio conservar totes les postals o fotografies revelades que m’hagin servit per presentar les atmosferes més riques i variades enmig de les quals s’hagi relatat àgilment la trama de
la novel·la, sense que la descripció d’un paratge de muntanya, per exemple, no estigui mancat d’olors i colors corresponents a determinada època de l’any.
Recordaré amb precisió cadascuna de les persones de carn i ossos que m’hagin inspirat els protagonistes de la novel·la: la descripció minuciosa dels rostres, l’harmonia dels caminars, el timbre de les veus o les petites marques de distinció com l’enllustrat de les sabates, el blanc impol·lut del coll d’una camisa o la forma de l’anell que portin al dit anular.
Faré avinent a qualsevol que s’hi mostri interessat la llista de noms i cognoms dels personatges de
la novel·la. Seran llinatges gens atzarosos i relacionats amb algun altre aspecte de la trama principal o rescatats d’alguna subtrama de poc valor narratiu, però amb un gran pes simbòlic en els aspectes clau de l’obra.
Mentiré sense subterfugis quan empreguntin el període de temps que he dedicat a teixir
la novel·la volent que quedi clar a tothom que un desplegament estilístic de certa magnitud ha de ser pensat, repensat i repassat tants cops com es pugui per acostar-se a la pulcritud narrativa i a la robustesa d’una bona trama.
Em semblarà un caprici del destí que
la novel·la sigui la més venuda per Sant Jordi i arribi a les mans de persones que mai en llegiran més de tres pàgines seguides.
De poc servirà dissimular que em ruboritzo quan em diguin que per ser una “primera novel·la” és un artefacte literari rodó, que serà molt difícil de superar per altres creacions sorgides de la mateixa ploma.
No desvelaré el meu interès perquè
la novel·la tingui una estructura i tempo perfectes per inspirar una pel·lícula o, si es vol entrar més en els detalls, una minisèrie de plataforma de
streaming. Tot plegat al mateix temps que se n’edita una versió de butxaca amb les fotografies del repartiment audiovisual a la portada i una biografia meva ampliada a la solapa.
Si algun dia tinc a punt
la novel·la, de ben segur que el primer capítol, a la bestreta, podrà ser llegit en exclusiva pels lectors i subscriptors d’
El Pou de la gallina.
