Teatre
Any Guimerà
Joan Morros
Des del mes d’abril i fins a final d’any un grup d’entitats de Manresa i la comarca organitzen diferents activitats per donar a conèixer, o millor dit reconèixer, la figura que va representar el poeta, dramaturg i catalanista Àngel Guimerà. Una d’aquestes activitats es farà el dijous 27 de juny, al teatre Conservatori, dins dels actes de la sisena Universitat Catalana d’Estiu a Manresa. Es tracta de la representació
Guimerà. Dones, poder i passió, feta a partir de fragments de
Terra baixa,
Maria Rosa i
La filla del mar, a càrrec de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, dirigits per Valeri Laguna i Francesc Parcerisa.
Música
De Vivaldi a Clavé
Joana Vilar
Aquest mes de juny el Kursaal ens porta l’obra de música i dansa
Les quatre estacions, de Vivaldi, interpretada per la Franz Shubert Filharmonia acompanyats dels ballarins de la companyia PAR en Dansa. Serà el proper diumenge 9 de juny. El dissabte 29, el teatre acollirà la cantata
El Jove Josep Anselm Clavé, dins dels actes del bicentenari del naixement del músic, a càrrec dels alumnes de Cant Coral del Conservatori de Manresa i de diferents escoles de música del Bages, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica del Conservatori de Música de Manresa. Al Voilà!, el 21 de juny hi actuarà Jofre Bardagí, presentant el seu nou disc
Aquí i avui, i el dia 22 Dani Flaco hi tancarà la seva gira. Els dies 22 i 29 de juny, a Viladordis, hi haurà l’onzè cicle de concerts d’estiu, amb actuacions de Titu Martí i el quintet Ja veus!
Cinema
La zona d’interès
Laura Vidal Barcons
Tots els conflictes tenen diverses cares, fins i tot els que ja s'han abordat a bastament. A
La zona d’interès (disponible en plataformes), Jonathan Glazer ens proposa mirar de nou el drama de l'holocaust, però des d'una perspectiva poc abordada pel cinema, interessant però sobretot inquietant. Què passa fora dels murs d'un camp d'extermini? Doncs passa la vida, una vida tranquil·la, la de la família de Rudolf Höss, comandant en cap d'Auschwitz, que Glazer ens ensenya com si fóssim
voyeurs, en una posada en escena de plans molt fixos i reposats. Jardins per cuidar, excursions al riu, banquets per preparar... Una vida molt normal, si no fos que nosaltres, espectadors, sabem què passa rere el mur que els separa de l'horror i ens pot semblar increïble que la família ho visqui de manera tan natural. Una història diferent, curiosa, cuidada, que ens pot fer reflexionar fora butaques i que li va servir a la pel·lícula per emportar-se el passat Oscar al millor film internacional.
.jpg)
