Coincidint amb el centenari de l’estrena literària del periodista manresà Josep Maria Planes, diverses entitats (El Galliner, Associació Memòria i Història de Manresa, Òmnium Bages-Moianès i el Col•legi de Periodistes a la Catalunya Central) s’han aplegat per organitzar, al llarg del mes de juliol, tres actes per reivindicar-ne la figura i difondre’n l’obra.
Quan es van enderrocar les muralles a mitjan segle XIX s’hi van construir nous edificis, de vegades molt senzills, que al principi del segle XX es van substituir per grans cases burgeses d'habitatges, com aquesta de 1916 que, tant per la seva dimensió com per la seva estètica noucentista, marca la frontera amb el barri antic.
Carles Playà, actual president de la DO Pla de Bages, és un elaborador que amb aquest vi mostra el potencial de la garnatxa negra al Bages, en recuperació, amb possibilitats tant com a vi jove com per elaborar vins més complexos i concentrats.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
La balma de la Coma és poc coneguda, malgrat ser impressionant, ja que té més de cent metres de llargada, uns vint de profunditat i una alçada considerable.
L’amic Joan M. Serra em proposa de parlar del verb punxir, perquè “a l'Alcover-Moll en parla com si fos un verb típic de Mallorca i de Menorca, però al diari El Punt Avui hi va sortir un article parlant-ne com si fos típic del Bages”.
Avui analitzem l’etiqueta d’un producte força conegut, del qual podem trobar opcions dolces i salades. Una opció interessant per preparar un snack que pot ser saludable i amb opció de repetir, si el combinem amb aliments nutritius.
En primer terme, el pont del tren que comunicava les estacions del Nord i de Manresa-Riu. Aquest tren obliga a fer el nou pont de Sant Francesc més alt, cap a Coll Manresa, amb terraplè a banda i banda. Darrere, l’impressionant pont amb baranes de pedra, començat a construir el 1873, inaugurat el 1891 i posat en funcionament l’any 1900, un cop la Diputació de Barcelona va fer l’enllaç del pont amb la carretera d’Esparreguera.
Els ocells de matinada, a l’alba, comencen a piular, a cantar refilets. Això acostuma a passar sobretot a la primavera de les regions temperades. Des de que surt el sol fins unes quatre o cinc hores després. Les principals raons dels cant, segons les espècies, són comunicatives, de defensa i reproducció.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
En les publicitats que veiem arreu, se’ns parla de consums de 15 kWh, bateries que emmagatzemen 60 kWh, carregadors domèstics de 7,5 kW o potències de cotxes de 200 kW. Però, què signifiquen aquestes xifres? Són indicatives d'un cotxe d’alta gamma o d’un utilitari de ciutat? I el consum de 15 kWh, quant ens costa en euros?
L’anomenat “patriarca de les lletres catalanes” va ser un personatge molt popular i apreciat per totes les capes socials en el seu temps i va visitar, de forma oficial, tres vegades la nostra ciutat.
Exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i alcalde de Calders (2011-2015) per la Candidatura Democràtica de Calders, va estar afiliat al PDECAT fins a la seva desaparició. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, va ser professor de Secundària a la Seu d’Urgell, Torelló, Manresa (Lluís de Peguera) i Sallent (Llobregat). És autor del llibre de contes «Miquelet el cargolaire» i altres contes calderins, de la novel•la «L’ànima de la vall», del llibre de costums «Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional» i de sis DVD sobre etnografia, tradició i modernitat, a més del llibre de filosofia «El camí del mar».
El 13 d’abril passat, a Manresa es va arribar a 30,3 ºC , una temperatura que no es registra, habitualment, fins a la segona quinzena de maig o a la primera de juny. Cada vegada som més conscients que la meteorologia manresana va de bòlit, igual que la de tot el món. Les plantes germinen o floreixen quan no toca, hi ha arbres de fulla caduca que no els acaba mai de caure la fulla; a l’hivern no fa fred, però de sobte glaça a l’abril. L’estiu habitual de tres mesos, ara se’ns allarga quasi de maig a octubre i se’ns fa interminable, mentre que les secades es fan més intenses i els núvols de pluja no es deixen veure.
Entre les dècades de 1860 i 1880 es va urbanitzar la carretera de Cardona, una de les vies de comunicació més importants de la ciutat, que pertanyia a la Diputació. S’hi van instal•lar una successió d’indústries, magatzems i residències, com aquesta del número 77, en la cantonada amb el carrer Dos de maig, que combinava l’ús de taller i habitatge.
per Josep M. Mata-Perelló i Ferran Climent Costa (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquest indret es troba prop del Solsonès, fora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, però gairebé a tocar, al terme de Gósol, dins del Berguedà, prop del despoblat de Santa Eulàlia de Bonner, aigües avall de Feners, de l’Espà i de Gósol.
La fotografia mostra la secció de nens dels estanislaus en una representació de l’adoració dels Reis Mags a la Cova, en un pati situat entre l’església i la Casa d’Exercicis Espirituals, inaugurada el 21 de setembre de 1896.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Les bateries de sodi són dispositius d’emmagatzematge d’energia que utilitzen sodi (Na) com el principal ió conductor enlloc de liti (Li), que és el que s’utilitza en les bateries d’ió liti convencionals. Es tracta d’una tecnologia que representa un pas endavant en la cerca de solucions energètiques més sostenibles, tot i que el procés de desenvolupament és encara incipient. El novembre del 2023 parlàvem en aquesta mateixa secció de les bateries de liti, però ja apuntàvem que la recerca anava encarada a les bateries de sodi, per la seva abundància; un dels elements principals de la sal que utilitzem a les nostres cuines.
Entre el gavadal de títols publicats a l’entorn del Dia del Llibre, destaquem quines han estat les novetats literàries dels autors manresans que s’han editat més recentment.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
.jpg)
