Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juny de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 1858, arran de la imminent arribada del tren el 1859, l’Ajuntament va fer construir una nova palanca de fusta, amb estreps de pedra a banda i banda, però les riuades la posaven en perill. Una carreta travessa pel mig del pont abans d’aturar-se a la caseta dels burots, al principi del pont. Un funcionari municipal cobrava un impost per l’entrada de queviures a la ciutat. Al centre de la fotografia hi ha la fàbrica del pont de Fusta, tocant al passeig del Riu.
Els historiadors Àngels Solà i Llorenç Ferrer expliquen que el 1804 a la fàbrica s’hi filava cotó: Torras, Perera, Balaguer i Cia. El 1817 es va subdividir i en la nova hi treballa primer Balaguer, Vidal i Cia i després Prat, Vidal i Cia. Les dues parts de la fàbrica eren de propietat diferent i van ser gestionades per diverses empreses fins que es van reunificar el 1888 en mans d'una companyia d'hereus de Pau Miralda (Torrens, Prat i Badia). El 1902 la tenia arrendada el teixidor Avel·lí Trinxet. Josep Camprubí Plans explica que el 1909 va ser arrendada a Jaume Sitjes. Segons la "inspección de fábricas" d'Antonio Vega de 1902, l’edifici és una construcció vella i debilitada, amb pilars retallats que havien perdut força per augmentar l’espai. És un edifici de dues plantes amb telers, uns 160 segons la contribució industrial. Vega afirma que a la primera planta “la trepidació és terrible”. A sobre hi havia l’habitatge del director. L'energia era hidràulica (amb una turbina de la marca Planas i Flaquer de 35 CV) i amb una màquina de vapor auxiliar de 25 CV de la Maquinista Terrestre i Marítima. Ambdues estaven situades als petits edificis annexos de l’esquerra de la fàbrica, que va tancar el 1966.
A l’altra banda de la Muralla de Sant Francesc hi ha la Tria (o trieta) del Safont, topònim que designa una propietat agrícola. El 1893, Antoni Salvadó Safont de Sant Martí de Torroella, a qui un canvi de rasant li ha fet malbé la tanca, sol·licita permís per construir un mur de contenció i una nova tanca, que és la que veiem en la fotografia. El 1917, Ignasi Marsal s’adreça en català al municipi i obté permís de l’arquitecte Josep Firmat per construir-hi a la part de baix una indústria de serrar fusta. Al darrere, es veuen les cases de la Muralla de Sant Francesc i la coberta de l’església de Sant Domènec. Més amunt, a la dreta, s’hi veu el convent de Sant Francesc i els edificis de la Caserna i de l’església del Carme. Més centrat al fons hi ha el fortí de Santa Isabel, ampliat el 1834, i les restes de la fortalesa de Puigterrà.
