Em deia una amiga que a la seva feina, vuit hores de cara al públic, és difícil que algun dels seus clients sospiti que pot tenir un mal dia. Es considera la dona del somriure permanent, però té dies dolents en els quals voldria engegar algun client per la seva impertinència o manca total d’educació. M’explicava indignada que li toca aguantar de tot, però el seu somriure és gairebé una exigència inseparable de l’uniforme que duu mentre treballa. Entenc la seva reivindicació. Com a persona, té tot el dret de tenir dies bons i dolents. Vaig voler recordar-li, però, que si bé puc gairebé compartir la totalitat de la seva reivindicació, a la feina hi anem a fer una tasca, ja sigui la prestació d’un servei o la venda d’un producte, i això exigeix una rigorositat que cal mantenir. Un cop al carrer, la cosa canvia.
Fa uns quants dies vaig haver d’anar a buscar a la farmàcia uns fàrmacs per autotractar-me els ulls. Era tard i vaig decidir acostar-me a una de les poques farmàcies obertes a Manresa a partir de certes hores. Vaig tenir la mala sort de ser atesa per una senyora que no tenia gens clar els conceptes d’empatia, assertivitat i amabilitat que requereix atendre persones. Mentre esperava un dels fàrmacs, vaig aprofitar per dir-li que també havia de recollir un encàrrec. Em va respondre de manera gens cordial que calia un paper que, per sort, jo duia. Mentre esperava els productes, se’m va acudir comentar que un dels fàrmacs, que conec perfectament, semblava estar just darrere seu, ja que la aquella farmàcia dispensa els fàrmacs fent-los baixar d’un tub procedent del sostre, després de la petició que el farmacèutic fa informàticament. Sense mirar-me a la cara va respondre que aquell fàrmac era un altre, que es podia assemblar, però que no era el meu. Vaig dir-li que no passava res, que esperaria els meus fàrmacs i que no pensava tornar a obrir la boca per no incomodar-la. Tots tenim problemes, però ningú ha de pagar les conseqüències del nostre mal caràcter, mal humor o, simplement, d’una impertinència no sempre reconeguda més o menys inherent. La farmacèutica o auxiliar de farmàcia tenia un mal dia? Jo també. Val la pena pensar de treballar una mica més l’empatia i no anar espatllant també els dies als altres quan els teus són dolents.
