Fins a l’any 1998 a Manresa hi havia dues biblioteques públiques: la Biblioteca Popular Sarret i Arbós, coneguda col·loquialment com la de l’institut, per la seva ubicació als baixos de l’institut Lluís de Peguera; i la Biblioteca de La Caixa, situada a la primera planta de l’antiga casa de cultura de la Caixa de Pensions, a l’inici del carrer de Guimerà.
La nova biblioteca, inaugurada el dissabte 8 de maig de 1999, amb Jordi Valls com a alcalde i Ramon Fondevila com a regidor de Cultura, va ser instal·lada a la primera planta de l’edifici del Casino, recuperat per a la ciutat després d’una llarga lluita ciutadana, iniciada l’any 1976, quan els antics propietaris en van tramitar la llicència d’enderroc. La bibliotecària Teresa Tort i la tècnica Montserrat Caus recorden com d’intensa i exhaustiva va ser la tasca d’unificació dels dos fons bibliogràfics i la consegüent catalogació informàtica, acomplerta en poc més de mig any. Durant aquest interval de temps, i en absència de cap altra biblioteca operativa a la ciutat, ja que les dues existents havien tancat el setembre de 1998, la Joventut Nacionalista de Catalunya va impulsar una campanya de denúncia amb l’edició d’unes octavetes en què responsabilitzaven l’alcalde “per no haver pogut aconseguir la informació necessària per a la realització dels treballs escolars”. Una part important dels nous usuaris serà justament el jovent, que a més d’utilitzar la biblioteca com a centre de consultes l’emprarà com a espai per a l’estudi.
Inaugurada oficialment el 8 de maig, la biblioteca va obrir les portes el 30 d’abril de 1999, i el primer acte que s’hi va fer va ser la presentació del número mensual d’El Pou de la gallina, el dia 6, amb un col·loqui sobre el món de la prostitució.
Creixement
En tots aquests vint-i-cinc anys d’història la biblioteca no solament ha crescut en lectors i documents, sinó en iniciatives i serveis, amb la incorporació i la millora de nous espais, l’ampliació de personal i d’horaris, etc. Dels 39.600 llibres i documents inicials s’ha passat a més de 100.000, en el marc d’un procés d’actualització i de canvi en què, com assenyalen Teresa Tort i Maria Brioso, directora i subdirectora de la biblioteca, “el model tradicional d’espai de consulta d’un fons ha evolucionat cap un model basat en el coneixement, l’aprenentatge, la creació i el fet de compartir”. Tort subratlla que “l’objectiu continua sent fomentar la lectura, però cal que passin coses”. I això és el que any rere any el personal de la biblioteca, integrat per tres bibliotecaris, tres auxiliars i dos tècnics especialistes, a més de quatre itinerants, impulsa i desplega en un ventall ampli de propostes i activitats, sovint organitzades amb altres entitats i amb una finalitat afegida de crear un espai de sensibilització a l’entorn d’aquells temes que interessen i afecten la nostra societat (sostenibilitat, perspectiva de gènere, salut mental...).
Fent un breu repàs cronològic dels fets que han marcat l’evolució d’aquest servei municipal, gestionat amb un conveni entre l’Ajuntament i la Diputació, destaca en primer lloc la celebració, l’any 2000, de la primera de les deu edicions de la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil, una iniciativa que va comptar amb la participació i el suport de l’enyorat Josep Maria Aloy, que a partir de l’any 2001 va instaurar el club de lectura de literatura infantil i juvenil, plantejat com un fòrum de mestres i prescriptors on es comenten i valoren les novetats editorials d’aquest gènere. En l’actualitat és Pep Molist, responsable de la biblioteca infantil i juvenil, qui coordina aquestes trobades, en què participen una vintena de professionals. També el 2001 va entrar en funcionament el primer bibliobús de la zona, que donava servei a les comarques del Bages i el Berguedà.
Nova sala
Dos anys més tard, s’incorpora una nova sala, on s’ubicarà la bibliografia de geografia i història, i la biblioteca infantil i juvenil, situada on actualment hi ha la sala de lectura de premsa i revistes, passa a la planta baixa, amb un espai més ampli i adient. L’ampliació d’espai i la connexió a internet possibiliten la creació d’un servei de consulta en línia. Fins en aquell moment, explica Tort, “ja existia una subscripció internacional que permetia descarregar premsa estrangera, i també una pantalla per visualitzar canals internacionals”.
L’any 2012, amb l’obertura de l’Ateneu Les Bases, Manresa va guanyar una biblioteca nova, que va permetre duplicar l’oferta d’activitats i donar un servei de proximitat als usuaris de la zona. Aquest nou espai s’afegia a la Biblioteca del Campus Universitari, creada el 2005 i utilitzada preferentment pels estudiants de la zona universitària. Posteriorment, l’any 2015 es va ampliar l’horari d’obertura després d’una mobilització estudiantil reclamant-ho. D’aleshores ençà, l’horari és continuat, del matí al vespre, sense interrupció al migdia, de dimarts a dissabte, a més del dilluns a la tarda. Una oferta horària que, d’altra banda, ha permès encabir-hi un catàleg d’activitats ampli i divers.
Una part considerable d’aquestes accions són adreçades al públic infantil i juvenil. Pep Molist, que a més de bibliotecari és crític literari i autor de nombrosos contes, remarca que totes aquestes activitats, fins i tot aquelles que semblarien més alienes al fet literari, com les manualitats o els jocs, “comencen i acaben en el llibre”. Per introduir els nens al món dels llibres i estimular-ne la imaginació s’organitza L’hora del conte, amb la col·laboració de narradors orals. Esporàdicament també es fan sessions en anglès. A cavall dels llibres i l’experimentació científica, tecnològica i de creació artística, s’ofereix el projecte BiblioLab, i també existeix L’Obrador, un taller de creació, observació i experimentació a partir de la narració d’un conte.
Clubs de lectura
Per reforçar la mecànica i la comprensió lectora infantil, la biblioteca també participa en el programa Lecxit, promogut per la Fundació Bofill, i al llarg de l’any es fan diversos clubs de lectura infantil i juvenil, distribuïts en diverses franges d’edat. Com remarca Molist, “es tracta de fer planter de lectors”. I en aquesta línia d’estimular la lectura, conjuntament amb l’Ateneu, cada estiu conviden el públic infantil i juvenil a llegir contes i novel·les en préstec, i a participar al Joc de les Caplletres, que consisteix a consignar els llibres llegits en un àlbum. Durant l’any se succeeixen les visites escolars i són nombrosos els estudiants de magisteri que s’atansen a la biblioteca per estudiar-ne els recursos i el funcionament.
Per als lectors adults el ventall de clubs de lectura comprèn diversos gèneres i temàtiques. D’una banda, hi ha quatre grups de novel·la (un dels quals de novel·la negra), un de teatre i un de poesia; d’altra banda, es programen clubs de lectura i de conversa a l’entorn de la filosofia, la música i lletres, el còmic i el món dels videojocs. També hi ha un club de lectura en anglès, un de lectura en veu alta (aquest adreçat a la gent gran, col·lectiu que també disposa d’un taller d’alfabetització digital) i dos de lectura fàcil, amb alumnat del centre ocupacional d’Ampans i joves tutelats. Des de la biblioteca s’organitzen, així mateix, exposicions i xerrades, sovint en col·laboració amb altres entitats culturals, escoles o institucions. Any rere any la biblioteca del Casino participa en els festivals Clam i Tocats de Lletra, la fira Ecoviure, el Premi de Novel·la Amat Piniella i l’Atrapallibres, i presenta les novetats literàries d’autors locals per la Revetlla de Sant Jordi.
Amb un miler de visitants diaris, la biblioteca del Casino s’ha convertit en un pol d’atracció i de dinamització, adreçat tant als primers lectors com als devoradors de llibres, i també per a aquella part de la població més envellida, i per als nous manresans, per als quals el Casino ha esdevingut un espai acollidor, integrador i de socialització. D’aquí que, com assenyala Tort, “als bibliotecaris d’ara i del futur, a més de gestionar documents, ens cal assessorar, orientar i dinamitzar”. Qui s’hauria imaginat, fa cent anys, que aquell edifici construït com un espai de caràcter recreatiu, d’ús exclusiu de les elits econòmiques de la ciutat, un dia es convertiria en una casa per a tothom, amb totes les portes i les finestres obertes al coneixement i la irradiació de la cultura, en el sentit més ampli de l’expressió.
Al fons del fons
En un espai fora de l’abast de les sales de lectura es guarda una nodrida col·lecció de llibres i documents (revistes, fotografies, etc.) en esperanto i de temàtica esperantista; llibres provinents de la primera biblioteca municipal (ubicada a l’ajuntament, a primers segle XX); exemplars de la biblioteca originària del Casino i d’una biblioteca ambulant de la dècada dels anys 1940, i un llegat de revistes antigues procedents de la Biblioteca Sarret i Arbós. Si bé la majoria d’autors locals es troben a l’abast del públic lector, quan es tracta d’exemplars únics aquests resten custodiats a part, exclosos de préstec. Aquesta col·lecció també inclou aquelles obres referides a Manresa o a petites poblacions de l’entorn mancades de biblioteca pròpia. Un capítol a banda és l’hemeroteca, on a més a més de la premsa local es conserven tot tipus de publicacions generades per diferents entitats de la ciutat.
