Al matí, hi ha menys soroll ambiental, fet que facilita que el cant es propagui molt més lluny i sigui audible per a altres ocells. A això cal afegir que la temperatura i la humitat acostumen a ser més baixes i això permet que el so viatgi millor i sigui més efectiu en la comunicació. A més, els mascles que canten per marcar i defensar el seu territori ho fan de bon matí per informar que ja han ocupat un espai. Aquest mascles, també en època reproductiva, canten per atreure les femelles, els més matiners són els que tenen més èxit reproductiu i demostren la seva vitalitat i condició física després d’una nit de dejuni. En resum, al llarg de l’evolució els ocells que canten de matinada han tingut més èxit a l’hora d’establir territoris i reproduir-se. Això ha fet que aquest comportament es perpetuï en les espècies actuals. Aquestes raons combinades fan que el cor d’alba a la matinada sigui un fenomen comú i important per a ecologia i comportament dels ocells.
Alguns exemples. El pit-roig (Erithacus rubecula) canta tant de dia com de nit, però és especialment actiu a l'alba. Utilitza el cant per defensar el territori durant tot l'any i el cant matiner és clau per establir la seva presència abans que altres ocells comencin a cantar. O els mascles de la merla (Turdus merula) coneguts pel seu cant melodiós, comencen a cantar molt aviat al matí per defensar el territori i atraure femelles.
Si canviem les característiques de l’ecosistema també canvia el seu cor d’alba. El canvi afecta les poblacions que hi viuen i el soroll que poden fer. Tot ecosistema té un cor de l’alba únic, és la seva empremta sonora. Els cants dels ocells i altres sons naturals varien d’un lloc a un altre i reflecteixen les característiques úniques de cada ecosistema. Cada ecosistema acull diversitat d’espècies d’ocells, condicions ambientals diferents i, per tant, adaptacions diferents: cants més greus o més aguts o més curts i llargs, segons el tipus de vegetació. També el cor d’alba canvia quan els humans intervenim sobre l’ecosistema.
