Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’ençà que vivim en societats industrials l’estiu ha esdevingut sinònim de vacances. De vacances i, també, de consum, que ja ho va proclamava en Capri fa seixanta anys —«hem de viatjar!»— i ens ho recorda cada temporada la cervesera Damm des d’una platja preciosa: «hem de ser feliços!». Després cadascú es troba com es troba, i al costat de la crisi climàtica —no sembla gaire sostenible l’oferta de creuers, vols low-cost i apartaments turístics— hi ha la limitació econòmica de cada butxaca. I bé, sigui perquè no voleu o potser perquè no podeu, des d’
El Pou de la gallina aquest estiu us proposem una oferta de proximitat que no té més risc ni trasbals que les ganes de caminar i descobrir l’entorn. Turisme pur de proximitat. Hem demanat a vuit experts coneixedors del Bages que ens expliquin alguna de les seves rutes preferides. El resultat són un grapat d’itineraris que ens permeten, entre d’altres, rememorar el trajecte de les matonaires fins a Montserrat o constatar que el Pont de Vilomara és el municipi de Catalunya amb més construccions de pedra seca.
El conjunt son uns itineraris que no superen els dotze quilòmetres i que si els empreneu amb la fresca de la primera hora, una cantimplora d’aigua i un xic d’esmorzar, notareu que us eixamplen el pit mentre us eleven l’ànima. Perquè són més que sis caminades: volen ser sis descobertes per fer salut i aprofundir en el coneixement històric, sociològic o natural del nostre entorn comarcal. La resta funciona exactament igual que a París, Constantinoble o el canyó del Colorado: és cadascú que hi posa el relat, l’humor i la companyia. I això no es paga pas amb euros! En qualsevol cas us garantim que totes sis rutes també permeten captar bons escenaris per penjar a les xarxes socials i, si això us plau, fer dentetes a les vostres amistats, tot guanyant
likes... Us convidem, doncs, a resseguir algun d’aquests itineraris i quedem que ens ho expliquem per la festa major, aleshores que els dies ja es faran curts, tornarà la fresca i aquell cel malva de finals d’agost ens recordarà que l’estiu, com tots els estius, s’acaba. Fins aleshores, doncs, bones vacances!
