El 31 de desembre de 1981 naixia l’empresa municipal Aigües de Manresa SA, que es posava en marxa l’endemà, 1 de gener de 1982, amb els 38 treballadors de l’antiga Junta d’Aigües Potables de Manresa. Quaranta anys després, el creixement i l’evolució tecnològica de l’empresa són indiscutibles.
Una de les places més populars de la ciutat és la Plana de l’Om i, al mig del costat nord, hi destaca aquest edifici construït el 1890 –segons el cadastre– en estil neoclàssic acadèmic. Respon al model de casa de veïns propi de l'arquitectura burgesa del segle XIX, que substitueix les antigues cases del nucli antic.
El passat 5 d’octubre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Manresa i els seus tòpics".
La Fira Mediterrània s’inaugurarà amb un espectacle de circ inspirat en la coneguda llegenda del Pou de la Gallina. El muntatge, que comptarà amb la col·laboració dels Tirallongues i la participació dels acròbates Mariona Moya, Griselda Juncà, Josefina Castro i Daniel Ortiz, és una creació de la Cia Voël, integrada per Deborah Cobos, Debi, i Jordi Serra.
Presentem un vi del Celler Més que Paraules, DO Pla de Bages, ecològic i vegà. El Més que Paraules blanc és compost per un 65% de picapoll, un 25% de sauvignon blanc i un 10% de mandó (blanc de noirs).
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
L’indret es troba situat al Baix Llobregat, molt a prop d’Esparreguera i de la Colònia Sedó, al bell mig del terme municipal del poble, i és proper al Llobregat. Les balmes de la Gorgonçana, geològicament, formen part de la Depressió Prelitoral Catalana (també denominada Depressió del Vallès–Penedès), una de les parts constituents del anomenat Sistema Mediterrani.
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dijous 6 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
Salvador Farrés m'espera a peu dret a la porta de casa seva amb una tímida rialla i els braços oberts, amb l’ànim de compartir les seves experiències. La vida li ha mostrat la cara més amable i també la més amarga al llarg dels seus 101 anys. Així i tot, no ha perdut mai el sentit de l'humor.
El polític i articulista Adam Majó, que també és filòleg i col·laborador habitual en les pàgines d’opinió d’aquesta revista, escrivia en el seu bloc, el dia 15 de maig de 2010: «Tens set, vas a la cuina però, com que encara ets xic, no arribes a l’armari dels gots nets. Li dius a l’avia, cridant, i aquesta, sense aixecar-se del balancí, et respon que n’agafis algun d’allà sobre i li facis una "balaiada". Que què? Direu, sinó sou de Manresa (i si ho sou potser també). Que li passis una mica d’aigua, sense utilitzar fregall ni detergent»
Les fruites i verdures són una font de micronutrients tan adients que han de formar part de la nostra dieta diària. Menjar fruita tal com la trobem al mercat és fàcil, però moltes verdures i hortalisses les hem de cuinar primer. Les opcions disponibles són variades: al forn, a la graella, cuites...
El 18è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya se celebrarà del 23 de setembre al 2 d'octubre a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages.
Primavera de 1955, a finals de la construcció de la foneria nova de MISA. Veiem una bandera espanyola que es posava a les obres a punt d’acabar quan no hi havia hagut víctimes. Només faltava col·locar algunes finestres. La foneria es va inaugurar el juny, amb entrada pel carrer Gaudí.
En un article publicat fa un any a "Regió7", la sociòloga Núria Sensat es preguntava si Manresa té un problema d’autoestima o de falta d’ambició, una qüestió que hem debatut amb un psiquiatre, Pere Bonet; un historiador, Francesc Comas; un activista cultural, Joan Morros, i amb la mateixa Núria Sensat.
A més d’un reportatge sobre el trencament de la coalició IC-AUP, amb l’expulsió i dimissió del regidor d’Ensenyament Toni Casserras, el número de setembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "El transport sanitari espera la reordenació", del periodista Carles Claret, que analitzava el replantejament que el Servei Català de la Salut volia fer per reduir despeses i fer més àgils els transports.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Les tecnologies al Núvol, o "cloud computing", aconsegueixen millores substancials pel que fa al temps de reacció davant de qualsevol situació. Per això, cada cop hi ha més tasques informàtiques que es van passant al núvol i, progressivament, passarà el mateix amb els sistemes de control de la producció. Entre els seus principals avantatges hi ha l’estalvi econòmic, la capacitat per adaptar-se a les necessitats reals de l’empresa i el fet que obre la porta a accedir a altres tecnologies punteres que seria molt complicat adquirir directament.
Hi ha persones amb poques habilitats i coneixements sobre un tema concret que es consideren de manera inconscient més capacitats que d’altres de més ben preparades. Es sobrevaloren, mesuren les seves habilitats i coneixements en excés. Tenen un clar biaix cognitiu que rep el nom d’efecte o síndrome de Dunning-Kruger.
La delegació a Manresa d’Òmnium Cultural va forjar-se una dècada després de la fundació de l’entitat que, tot i estar encapçalada per prohoms catalans "d’ordre", pel sol fet d’erigir-se com a espinguet de la llengua i la cultura del país, des dels inicis va estar sota sospita. Perquè la negror i la misèria de la postguerra havia encetat una etapa de persecucions i censures destinades a anorrear el català com a llengua de cultura, ensenyament i ús corrent.
Xavier Jovés Garcia és expert en la lluita contra incendis, des de fa sis anys és president del Secretariat de Federacions de les ADF de Catalunya. Va ser membre de la junta de l’ADF Pla de Bages i també de la de Manresa i com a responsable dels serveis de manteniment de l’Ajuntament, va elaborar el Pla d’Emergències de 1992, entre d’altres. Va ser un dels creadors de la Delegació al Bages del Col·legi d’Aparelladors i forma part de les fundacions del Montepío de Conductors i d’Ampans, entitats on havia estat membre de junta. També va ser president de l’Associació de la Misteriosa Llum i membre de la junta de la Creu Roja.
El passat 7 de setembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre: "Mig segle d’Òmnium a Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
Aprofitant el cinquè centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, recuperem un dels edificis que formen part de la Manresa ignasiana. Es va construir al segle XV en estil gòtic, al peu del camí que sortia del pont Vell, i era l’església d'un hospital de leprosos que no s’ha conservat.
A iniciativa de Jaume Fornells, l’Escola d’ART Guimerà (fins al 31 d’agost, de les 17 a les 20 h) ha aplegat en una exposició retrospectiva del pintor Antoni Ferrer i Carné una trentena d’obres pertanyents a col·leccions privades.
per Sergi Blanqué, sommelier de 1834 El Terrer de Santpedor
Un vi monovarietal de gewürztraminer, dels pocs que es fan a la nostra DO. Color groc palla molt net. En nas li surten notes típiques de la varietat, fruita exòtica com mango, litxis, fruita ben madura, amb un final d'amargor ben agradable.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat dintre del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diversos municipis del Solsonès, Alt Urgell i Noguera, aquest territori es denominava Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell, però des de maig de 2022 ja es comença a conèixer amb el nom actual.
La claror de tarda entra discretament per la finestra de l'habitació mentre la Maria Carme dona el berenar a la seva mare, l'Antònia, que reposa al llit i obre una mica els ulls cada vegada que la filla li acarona el rostre. «Vinga mare, una mica més», li diu a cau d'orella tot recordant les vegades que la mare l'acotxava abans d'anar a dormir i li feia un petó al front. Quant de temps ha passat des d’aleshores.
Segons el nostre diccionari normatiu (DIEC), la paraula esvair pot significar "derrotar" completament l’enemic, envair un país, una ciutat provocant-ne la devastació («amb les armes a la mà esvaïren aquell territori»), "dissipar" («aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S’ha esvaït la nuvolada») i "desmaiar-se". Però també inclou com a darrera possibilitat "defallir", especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona («fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs)».
