Estètica arquitectònica urbana

per Antoni Daura, 19 de setembre de 2022 a les 11:37 |
L’aparença dels pobles i les ciutats respon a diversos condicionants, especialment de caràcter geogràfic i històric. I és el resultat de segles de noves construccions arquitectòniques i alhora enderrocaments a causa del deteriorament, els desastres naturals, les guerres, etc. Tot plegat dona una idiosincràsia i una personalitat genuïnes que, especialment en els casos en què s’ha tingut cura de conservar i restaurar els edificis històrics més rellevants, esdevenen una senya d’identitat i un atractiu turístic.

A Manresa s’han presentat, fa uns mesos, els plànols del nou edifici que ha d’acollir els diversos departaments que la Generalitat de Catalunya té a la nostra ciutat. Ara es comença l’enderroc de la casa on s’ha d’aixecar, al carrer Galceran Andreu, a tocar de l’antic edifici dels Jutjats, que data del 1671. Tota aquesta àrea del barri antic pot conservar, amagats, diversos vestigis historicoartístics i arqueològics que, suposem, seran convenientment preservats i estudiats.


Però sembla que el disseny no acaba de fer el pes a molts ciutadans. Precisament, des de l’associació de veïns del barri de les Escodines, que el veuran enfront seu, per sobre de la Via de Sant Ignasi, s’ha criticat que no estigui integrat amb l’entorn i sigui, doncs, visualment agressiu perquè té l’aparença d’un edifici comercial o d’oficines; que, de fet, ho serà. He de dir que tenen bona part de raó, a primer cop d’ull. Soc del parer, tanmateix, que la ciutat és la juxtaposició de diversos estils, corresponents a cada època, de manera que no veig pas malament que enmig d’unes construccions amb un estil concret, de segles enrere, se n’hi col·loqui un de nou, amb l’estètica contemporània. No cal pas fer decorats historicistes!

Dit això, també penso que, si és així i es planteja un disseny atrevit, cal que sigui naturalment de qualitat. No pot ser que al cap de pocs anys quedi deslluït pel pas del temps. A vegades s’utilitzen materials que sobre el paper estan bé, però després el seu manteniment és molt car, no es fa quan toca i queda tot en mal estat. També cal ser molt curós en la volumetria i el color d’aquestes noves edificacions. Si es troben en un entorn amb una personalitat concreta, hom s’hi ha d’adaptar al màxim. Que no ens passi com en el cas de l’hospital de Sant Joan de Déu, que apareix immens per sobre del convent modernista de Santa Clara i l’ofega, tant pel color (blanc, enfront del color terrós) com per l’espai que ocupa. Trenca la silueta de Manresa mirada des de l’altra banda del riu.

A veure si aquesta vegada s’aconsegueix una certa harmonia, en un lloc tan sensible com és el nucli històric.
Arxivat a:
Opinió



Participació