Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el reportatge sobre
El parlar de Manresa, publicat en la revista d’abril de 2020, explicàvem que hi ha un verb ben característic de la ciutat, que és
baleiar o
balaiar –la grafia no està normalitzada–, per anomenar l’acció d’esclarir o esbandir la roba, els plats, etc. És una forma que ha caigut en desús entre les noves generacions, però que era ben viva cinquanta anys enrere. També ens consta que es diu en altres poblacions del Bages, però és desconeguda a les comarques veïnes d’Osona o el Vallès. Sembla que el mot podria ser d’influència occitana o francesa, en què
balayer significa escombrar i amb aquest significat és viu en terres pirinenques.
El nostre diccionari normatiu, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), no ho recull, però el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) sí, en la variant
balaiar, amb la definició: «Esbandir la roba, els plats, etc.», extreta del Diccionari Aguiló, obra de Marià Aguiló i Fuster, que cita específicament que es fa servir a Manresa (el DCVB recull també el mot
balejar, usat a la Garrotxa i l’Empordà per «esbandir la roba dins l’aigua del safareig»). Si en altres articles hem destacat la gran aportació del DCVB, val la pena destacar aquí també l’obra de Marià Aguiló (Ciutat de Mallorca 1825 -Barcelona 1897), una de les figures més sòlides de la Renaixença, que va dedicar tota la vida a recuperar i salvar la llengua i la cultura catalanes. Folklorista, poeta, bibliògraf, editor de textos, gramàtic i lexicògraf, va recórrer el domini lingüístic a la recerca de les cançons populars i del llenguatge viu.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.