Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de setembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant l’any, quan la gent no fa vacances i transita pels carrers amb llum de dia o s’arrauleix a casa pel fred, al centre històric hi ha diversos indicis –ja crònics– de deteriorament, però, qui més qui menys, pensa que qui dia passa, any empeny. Ara, a l’estiu, ai l’estiu! En ple agost, la calma esdevé tensa i, quan es fa fosc, aflora la misèria i tots els problemes es propulsen de pet cap al cel com un castell de focs anticipat a la Festa Major. Esclata la inseguretat, l’acumulació incontrolada de brutícia, la delinqüència, l’incivisme i la borratxera. Misèria en la màxima expressió. L’esclat diari d’un polvorí que, reconeguem-ho, l’administració no sap com abordar, la policia com contenir i els ciutadans, cada cop més, com suportar.
Perquè és una època en què qui es queda a Manresa no té cap alternativa d’oci, ni diners, ni oportunitats, ni cap més opció que li resulti més atractiva que vagarejar pels carrers, entrompar-se per dependència o oportunitat i, el més greu, aprofitar la més ínfima escletxa per passar-se de la ratlla, alterar la convivència, embolicar la troca o, ras i curt, delinquir. La sort ja no es tempta perquè qualsevol línia vermella ha quedat difusa i alguns es cansen de conviure amb tanta pobresa que es fa difícil mantenir certa dignitat portant una
vida ordenada quan, al teu voltant, ja gairebé ningú vol –ni pot– seguir les regles. Els carrers són bulevards de somnis trencats i futurs obscurs, on la calor asfixiant fa dansar tots els dimonis. No pas els de Xàldiga, sinó els de l’avern.
