Primavera de 1955, a finals de la construcció de la foneria nova de MISA. Veiem una bandera espanyola que es posava a les obres a punt d’acabar quan no hi havia hagut víctimes. Només faltava col·locar algunes finestres. La foneria es va inaugurar el juny, amb entrada pel carrer Gaudí.

En un article publicat fa un any a "Regió7", la sociòloga Núria Sensat es preguntava si Manresa té un problema d’autoestima o de falta d’ambició, una qüestió que hem debatut amb un psiquiatre, Pere Bonet; un historiador, Francesc Comas; un activista cultural, Joan Morros, i amb la mateixa Núria Sensat.

A més d’un reportatge sobre el trencament de la coalició IC-AUP, amb l’expulsió i dimissió del regidor d’Ensenyament Toni Casserras, el número de setembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "El transport sanitari espera la reordenació", del periodista Carles Claret, que analitzava el replantejament que el Servei Català de la Salut volia fer per reduir despeses i fer més àgils els transports.

Les tecnologies al Núvol, o "cloud computing", aconsegueixen millores substancials pel que fa al temps de reacció davant de qualsevol situa­ció. Per això, cada cop hi ha més tasques informàtiques que es van passant al núvol i, progressivament, passarà el mateix amb els sistemes de control de la producció. Entre els seus principals avantatges hi ha l’estalvi econòmic, la capacitat per adaptar-se a les necessitats reals de l’empresa i el fet que obre la porta a accedir a altres tecnologies punte­res que seria molt complicat adquirir directament.

Hi ha persones amb poques habilitats i coneixements sobre un tema concret que es consideren de manera inconscient més capacitats que d’altres de més ben preparades. Es sobrevaloren, mesuren les seves habilitats i coneixements en excés. Tenen un clar biaix cognitiu que rep el nom d’efecte o síndrome de Dunning-Kruger.

La delegació a Manresa d’Òmnium Cultural va forjar-se una dècada després de la fundació de l’entitat que, tot i estar encapçalada per prohoms catalans "d’ordre", pel sol fet d’erigir-se com a espinguet de la llengua i la cultura del país, des dels inicis va estar sota sospita. Perquè la negror i la misèria de la postguerra havia encetat una etapa de persecucions i censures destinades a anorrear el català com a llengua de cultura, ensenyament i ús corrent.

Les recomanacions teatrals, musicals i cinematogràfiques per començar el curs cultural.

Xavier Jovés Garcia és expert en la lluita contra incendis, des de fa sis anys és president del Secretariat de Federacions de les ADF de Catalunya. Va ser membre de la junta de l’ADF Pla de Bages i també de la de Manresa i com a responsable dels serveis de manteniment de l’Ajuntament, va elaborar el Pla d’Emergències de 1992, entre d’altres. Va ser un dels creadors de la Delegació al Bages del Col·legi d’Aparelladors i forma part de les fundacions del Montepío de Conductors i d’Ampans, entitats on havia estat membre de junta. També va ser president de l’Associació de la Misteriosa Llum i membre de la junta de la Creu Roja.

El passat 7 de setembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre: "Mig segle d’Òmnium a Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.

Aprofitant el cinquè centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, recuperem un dels edificis que formen part de la Manresa ignasiana. Es va construir al segle XV en estil gòtic, al peu del camí que sortia del pont Vell, i era l’església d'un hospital de leprosos que no s’ha conservat.

A iniciativa de Jaume Fornells, l’Escola d’ART Guimerà (fins al 31 d’agost, de les 17 a les 20 h) ha aplegat en una exposició retrospectiva del pintor Antoni Ferrer i Carné una trentena d’obres pertanyents a col·leccions privades.

​Rai Michnevicius (Lituània)

Un vi monovarietal de gewürztraminer, dels pocs que es fan a la nostra DO. Color groc palla molt net. En nas li surten notes típiques de la varietat, fruita exòtica com mango, litxis, fruita ben madura, amb un final d'amargor ben agradable.

Situat dintre del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diversos municipis del Solsonès, Alt Urgell i Noguera, aquest territori es denominava Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell, però des de maig de 2022 ja es comença a conèixer amb el nom actual.

Els museus i monuments de la Generalitat de Catalunya proposen més d’un centenar d’activitats per viure el patrimoni cultural aquest estiu.

La claror de tarda entra discretament per la finestra de l'habitació mentre la Maria Carme dona el berenar a la seva mare, l'Antònia, que reposa al llit i obre una mica els ulls cada vegada que la filla li acarona el rostre. «Vinga mare, una mica més», li diu a cau d'orella tot recordant les vegades que la mare l'acotxava abans d'anar a dormir i li feia un petó al front. Quant de temps ha passat des d’aleshores.

Segons el nostre diccionari normatiu (DIEC), la paraula esvair pot significar "derrotar" completament l’enemic, envair un país, una ciutat provocant-ne la devastació («amb les armes a la mà esvaïren aquell territori»), "dissipar" («aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S’ha esvaït la nuvolada») i "desmaiar-se". Però també inclou com a darrera possibilitat "defallir", especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona («fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs)».

25 de maig de 1929. Som davant la tribuna principal dels actes relatius a la festa per honorar les banderes del Bruc, prop de les façanes de l’institut, decorades amb tapissos i banderes espanyoles. L’espectacle més significatiu va ser la imposició per part del rei Alfons XIII de les insígnies de capità general a les banderes del Bruc.

Moltes persones es pregunten si menjar productes com el que avui recull l’etiqueta misteriosa són compatibles amb una dieta saludable. D’altres, en consumeixen directament sense contemplacions per la senzilla raó que ni es plantegen que potser no és un aliment per consumir de forma habitual. L’etiqueta del producte innominat d’avui i la seva informació nutricional són aquestes:

No calen gaires estudis científics per saber que a l’estiu on fa menys calor és on hi ha ombra. Els humans i altres animals hi busquem la frescor en les hores del migdia i la tarda. El que potser no és tan conegut és que els arbres ens refresquen amb la seva ombra i amb la seva fisiologia.

El número d’estiu de 1997 de la revista publicava el reportatge central "Les figures se’n van", del periodista Jordi Finestres, que analitzava el panorama de les entitats esportives de la ciutat.

Poden les màquines arribar pensar i actuar com ho fem els humans? Els sistemes d’intel·ligència artificial treballen per aconseguir màqui­nes que assimilin gran quantitat d’informació i siguin capaces de pren­dre decisions per elles mateixes. Això ja fa possible, per exemple, que les plataformes de televisió o de música recomanin continguts d’acord amb els gustos de cada usuari. En la indústria, dona lloc a sis­temes de producció més eficients, flexibles i ràpids.

Mar Reguant Ridó és economista. Investigadora al 70 % i professora el 30 % restant, és llicenciada en Ciències Econòmiques per la UAB. Doctorada el 2011 a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), va treballar quatre anys a la Universitat de Stanford i sis com a professora a la Universitat Northwestern de Chicago, on encara està vinculada. Durant un any i mig, des del maig del 2020, va formar part d’un equip d’assessors del govern d’Emmanuel Macron. Actualment treballa a la Barcelona School of Economics. Des del 2021 és consellera del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Amb un llenguatge enigmàtic i amb unes caixes com a suport, Antolina Vilaseca i Hilda Zagaglia plantegen l’art com a expressió d’altres realitats.