Encara no som prou conscients de la nostra condició d'esclaus en una dictadura neoliberal com la que regula tant els nostres patrons de funcionament socioeconòmic com la manera d'instal·lar-nos davant el món i la realitat.

El número de novembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’opció de viure en una residència d’avis", que visitava les residències de la tercera edat a la ciutat, que estaven atapeïdes.

La relació entre els humans i els gossos ve de lluny. Segurament, els gossos ("Canis lupus familiaris") o els seus avantpassats, semblants als llops actuals, es van aproximar als humans per suplir alguna mancança: falta d’aliment, superar inclemències del temps, estar a resguard. Els humans en canvi devien aprofitar la presència dels gossos en veure que els protegien d’altres animals. Es va crear una perfecta simbiosi, un vincle, encara actual.

La majoria de nosaltres ja hem vist alguna impressora 3D treballant, però com funciona la impressió 3D? La impressió en 3D o fabricació additiva s’estendrà a produir lots de productes personalitzats i això permetrà reduir les matèries prime­res, els estocs i les distàncies de transport.

Maria Picassó Piquer és il·lustradora i caricaturista. Arquitecta de formació i dibuixant de vocació, va optar per la il·lustració a jornada completa. D'un característic estil constructivista, trobem la seva feina en videojocs, packaging, roba, llibres i cartelleria arreu del món. En la faceta de caricaturista, destil·la les faccions de cada personatge fins a obtenir-ne l'essència més geomètrica. Aquest particular estil de caricatura li ha suposat un reconeixement en l’àmbit internacional, que l’ha dut a dos congressos d'Europa i els EUA com a convidada. Col·labora periòdicament en la revista "Icon" ("El País") i al diari "El Correo". Ha treballat per al diari "Ara", "Sàpiens", "Panenka", "Washington Post" i "Los Angeles Times", entre altres publicacions.

Els temps canvien. I la societat, en el dia a dia accelerat en què vivim, també. Parlars, menjars, aficions, músiques, balls i tradicions es barregen i s’emplenen de matisos. Així, el gresol sobre el qual ara també es recolza la cultura popular i tradicional inexorablement ha d’evolucionar i abordar perspectives noves. Precisament, per continuar sent una cultura "pròpia" i seguir estant viva, a peu de carrer.

Les recomanacions musicals, cinematogràfiques i artístiques d'aquest mes.

A l’exposició “Hores de vol” (Centre Cívic Selves i Carner), l’artista Manel Gómez presenta la seva obra més recent, elaborada durant els darrers mesos, sobretot per vacances, en el transcurs d’unes estades a Normandia, la Costra Brava, Granada i el Berguedà. Entre la quarantena de dibuixos exposats, també hi són presents Barcelona, ciutat on viu, i Manresa, on va néixer.

A la part del nucli antic anomenada dels Quatre Cantons, una zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, hi ha cases d'habitatges burgeses com aquesta de 1893, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i molt ben restaurada a principi del nostre segle, que fa cantonada entre els carrers de les Barreres i de Sant Francesc, amb la façana principal de cara a la plaça Gispert.

El passat 2 de novembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Manresa i la sardana".

Segon vi de la col·lecció iniciada pel sommelier David Seijas i la família Roqueta, fruit de l’experiència adquirida treballant i reinterpretant la tècnica del vi bullit.

Alessandro Yago Alves. Recife (Brasil)

Pocs indrets reuneixen en tan poc espai tants elements d’interès geològic com el toll del Xuclador, un racó molt desconegut del mig del Bages. La petita riera de Bellver, afluent del Cardener, té la capçalera al vessant de ponent de la torre de Castellnou i en el recorregut ens ofereix diversos saltants i tolls. El del Xuclador és el més gran i interessant.

La Carme tanca els ulls perquè li arribi la flaire del ram de flors que li van regalar el dia que va complir cent anys. L'aroma encara es manté fresca, igual que la seva memòria a l'hora de recordar les vivències al llarg d'un segle, vinculades a un espai on van transcórrer els seus anys més feliços, la cansaladeria Gomà, que portava el seu cognom.

L’amic Isidre Casals m’aporta la frase feta manresana: «Tenir l'ullal de la Séquia al clatell», que voldria dir «plorar amb facilitat, especialment un nen». Em diu que no era d'ús diari, però que es feia servir. I hi afegeix que també havia sentit a dir "brotar de l'ullal" en el sentit d'un gran doll d'aigua: «Aquella font brota (o brolla) com un ullal de la Séquia».

Tradicionalment s’ha considerat molt important incloure productes lactis en la nostra dieta diària a causa de la presència de certs nutrients com el calci o la vitamina D. La importància d’aquests nutrients per al correcte creixement dels ossos ha convertit els làctics en productes teòricament imprescindibles, sobretot durant l’adolescència, o en el cas de les dones que arriben a la menopausa pel risc de patir osteoporosi.

"El Pou de la gallina" de desembre de 1989, informava, en la seva secció "De mes a mes", de l’atemptat terrorista perpetrat per la banda feixista Milícia catalana, contra la seu del centre d’acollida Alimara, situat al número 53 del carrer de Guimerà.

Es poden fer moltes consideracions sobre la gestió dels boscos a Catalunya. Només en faré tres, però que poden ser la clau de volta de tot el que es faci. Primer de tot cal dir que un 75% del bosc és privat, repartit entre uns 231.000 propietaris i molt atomitzat.

Del 18 al 30 d’octubre se celebrarà en diferents espais de la ciutat el festival Tocats de Lletra, que enguany arriba a la setzena edició, amb el lema "Acollits".

El número d’octubre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "El Quart Món també viu a Manresa", de Lluïsa Font i Carles Claret, que abordava la situació precària en diversos àmbits ciutadans, com ara l’habitatge i les condicions dels llogaters, les dificultats dels joves o els problemes en el món de la immigració.

Bon teatre, bon cinema i un bon projecte artístic per gaudir de l'últim mes de l'any amb els dies llargs.

Montserrat Riu Rebolleda és ceramista. Sòcia des del primer dia de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, amb seu a Barcelona, va estudiar a l’Escola d’Art de Vic durant tres anys i dos més a l’Escola d’Art de Manresa, on va tenir com a professor el monjo Paulí, «el meu gran mestre ceramista». Durant una dècada va ser membre de la junta del Cercle Artístic de Manresa. Té un taller de ceràmica a Manresa i un forn d’experimentació a Castellfollit del Boix. Ha participat en unes vint-i-cinc exposicions individuals i en una cinquantena de col·lectives.

L’anàlisi d’un gran volum de dades, que ultrapassa la capacitat dels sistemes informàtics habituals, permet optimitzar la qualitat de la producció i l’estalvi d’energia. El Big Data és essencial per a una de les premisses troncals de la indústria 4.0: la presa de decisions en temps real i immediat. Recordem que quan ens referim a la industria 4.0 volem fer referència a totes les noves tecnologies aplicables que ens estan canviant el model tradicional de la nostra empresa: robòtica, internet de les coses, impressió 3D, intel·ligència artificial, simulació...

Queda un any mal comptat per a les eleccions i el Front Nacional de Catalunya (FNC) ha irromput al panorama polític municipal. A banda de les conseqüències –poques o moltes– en la propera composició del consistori, el cap de llista, Sergi Perramon, fa, entre altres, aquestes afirmacions: «Els partits tradicionals no poden garantir el benestar i la catalanitat», «cal una ciutat amb més convivència» perquè «ha rebut molta població externa inassumible laboralment i culturalment».