D'AQUÍ I D'ALLÀ

​Rai Michnevicius: «Soc de Kaunas i allà el bàsquet és com una segona religió»

​Rai Michnevicius (Lituània)

per ​Rai Michnevicius, 18 d'agost de 2022 a les 11:10 |

Tinc 50 anys i soc de Lituània, concretament de Kaunas, la segona ciutat del país en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008), per darrere la capital, Vílnius. Kaunas és famosa pel seu centre històric i està situada al centre del país, vora la important autopista Via Bàltica (E67) Varsòvia-Riga-Hèlsinki. Geogràficament es troba en la confluència de dos importants rius lituans, el Nemunas i el Neris, i aquest any és la capital europea de la cultura (www.kaunas2022.eu). Ah, i aquí tenim el famós equip de basquet Zalgiris! I és que el basquet a Lituània és com una segona religió. Aquí a Catalunya soc fan del Baxi Manresa. Estic content que aquesta temporada l’equip jugui tan bé i ens regali moltes victòries. Sovint vaig a veure els partits del Baxi al Nou Congost.


A Lituània tothom està preocupat per la guerra d’Ucraïna. La gent de les repúbliques bàltiques pensa que encara sort que formem part de la Unió Europea i de l’OTAN, perquè si no segurament Rússia ens ocuparia de nou. Espero que aviat s’acabi la guerra. He viscut quinze anys a Barcelona i en fa sis que visc a Manresa. Després d’aquest temps a Barcelona necessitava una vida mes tranquil·la i relaxada. A Barcelona hi ha molt estrès. Estic molt content amb la meva decisió de venir a Manresa. M’agrada molt aquesta ciutat i tota la comarca del Bages: el clima, la gent, la natura… Soc amant del trekking i al voltant de Manresa hi ha molts llocs per fer caminades. M’apunto a totes les que organitza l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme. Treballo en el sector del turisme i vull que els meus compatriotes vinguin a Catalunya i que els catalans viatgin als països bàltics: Lituània, Letònia i Estònia.

Ho entenc gairebé tot, en català, però em feia vergonya parlar-lo. Per això m’he decidit a apuntar-me al Centre de Normalització Lingüística Montserrat. Estic content d’aquesta decisió. M’agraden els mètodes d’ensenyament i els meus professors, la Judit Font  i el Josep Noguera. Hi he conegut gent de diferents països i diferents cultures. Penso que si vivim a un altre país hem d’aprendre el seu idioma. M’agrada molt la gent d’aquí. Tothom és agradable, obert. En arribar a Catalunya al principi, m’ha sorprès que a tot arreu, botigues, mercat, transport públic… tothom et saluda amb un bon dia o bona tarda. Els lituans som més tancats i més tímids. Després de vint anys a Catalunya em sento mig lituà i mig català, però vull continuar vivint a Manresa.
Arxivat a:
Gent, D'AQUÍ I D'ALLÀ



Participació