Noucentisme estantís

per Oriol Pérez, 14 de setembre de 2022 a les 10:58 |
Un dels signes més evidents de la manca de projecte i ambició de la nostra ciutat el trobem en el capítol de la Festa Major. No entrarem, ara i aquí, en els habituals i estèrils debats de si el programa de conjunts musicals que actuen és millor o pitjor que altres anys, si esclata més o menys pólvora durant el Correfoc o la durada del castell de focs. No. M'estic referint a qüestions més simbòliques i profundes, que tenen a veure amb el sentir d'una ciutat i la seva identificació com a col·lectivitat; amb la vibració d'una ànima col·lectiva que viu, se sent i es vol projectar com a manresana. Fins i tot al marge de la identificació nacional, ja sigui aquesta catalana, espanyola, amb la doble nacionalitat o provinent d'un altre punt geogràfic del món. 

Ambiciono i imagino una Festa Major que, d'una vegada per totes, sàpiga  superar aquest aire de noucentisme estantís, de centralisme a l'entorn del Barri Antic i, sobretot, capaç de fer una cosa: aplicar aquella màxima de Bakunin que diu que la destrucció també és creació. Això és: atrevir-se a fer quelcom nou i que s'oblidi per sempre l'actual model i estructura de festa que fa, massa anys, mostra signes d'un altre temps. Un nou model que aglutinés, precisament, aquestes sensibilitats i procedències diverses que hi ha a la ciutat on, sense anar gaire lluny, el passat 2 de juliol, en vam tenir una excel·lent mostra amb l'anomenada Festa Intercultural de Manresa.  


Només cal una mirada ràpida i atenta al programa de Festa Major per adonar-se com aquest no reflecteix ni el temps ni la constitució actuals de la Manresa del segle XXI. Un cop d’ull al programa fa adonar-se que no hi ha ni un sol acte pensat per al 19% de la població d'una ciutat on viuen, a hores d'ara, persones de més de cent països diferents. Seguim immersos en el fals autoengany i cofoisme de creure'ns el centre de no sé què i la veritat és que, ara sí, la cosa denota una manca de professionalitat, rigor, incompetència i manca d'imaginació i creativitat que és inconcebible en una ciutat de més de 70.000 habitants. Només cal anar a les festes majors de Granollers, Cardona o Olot per prendre'n consciència. Per cert, les tres poblacions són molt més petites que la molt noble, molt lleial i benèfica ciutat de Manresa. 
Arxivat a:
Opinió



Participació