PROPOSTES

El que no et pots perdre del “CLAM”

El 18è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya se celebrarà del 23 de setembre al 2 d'octubre a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages.

per Jordi Estrada, 22 de setembre de 2022 a les 10:55 |
Fotograma de "La nuit du 12"
El CLAM s’inaugurarà aquest divendres amb la projecció de La nuit du 12, tota una declaració d’intencions de la divuitena edició, basada en la programació de pel·lícules de temàtica social i amb una gran qualitat artística. Presentada a la secció oficial del Festival de Canes 2022, amb un gran èxit de crítica i públic a França, La nuit du 12 és un film transgressor, que capgira els tòpics d’un societat convencional, corrupta i masclista. Aquesta pel·lícula, que es podrà veure als Cines Bages en estrena absoluta a tot l’Estat, és dirigida per Dominik Moll, l’autor de Harry, un amigo que os quiere, cinta per la qual l’actor Sergi López va ser guardonat amb el premi Cèsar del cinema francès al millor actor, l’any 2001.
 

En Triangle of Safness de Ruben Östiund, guanyador de la Palma d’Or del Festival de Canes d’enguany ( guardó que Östiund ja va obtenir l’any 2017 amb The Square), el director suec presenta una sàtira esbojarrada i implacable sobre la societat de consum. S’hi narra l’epopeia d’un creuer de luxe, com a metàfora del capitalisme, que navega cap al desastre gràcies a un capità ianqui, marxista i bevedor. Durant el sopar amb el capità, una gran tempesta abat l’embarcació (entremig del caos i les onades de vòmits dels passatgers), i els supervivents, refugiats en una illa deserta, assisteixen al capgirament dels estatus socials.
 
També la denúncia de la marginalitat social del col·lectiu LGTBIQ+ hi està representada a través d’alguns films i un col·loqui amb Valentina Berr. Entre altres pel·lícules, Esteve Soler, ànima del Festival, juntament amb Joan Sala de Filmin i la complicitat d’un munt de persones, entitats i institucions, destaca Mi vacío y yo, un film dirigit per Adrián Silvestre. En paraules de Soler, «es tracta d’un love-story fresc i contundent amb un protagonista trans», interpretat per Raphaëlle Pérez, guionista i intèrpret. Pérez, que serà present a la presentació de la pel·lícula, és una actriu francesa establerta a Barcelona que fa uns anys va descobrir que l’angoixa i la sensació d’incomoditat que l’acompanyaven eren conseqüència d’una disfòria de gènere.
 

Dins el cicle “Les altres Nomadland”, en al·lusió a la pel·lícula de Chloé Zhao i al tema dels sensesostres, és previst projectar un dels films més reeixits de la directora belga Agnès Varda: Sin techo ni ley (1985), un treball pioner en el gènere de la docuficció, colpidora i en cert sentit profètica, a l’entorn d’una noia que roda pel món en davallada cap a la marginació i el desarrelament. En el marc d’aquesta i altres problemàtiques socials, es duran a terme sessions de debat i reflexió conjuntes entre estudiants universitaris i professionals especialitzats, amb el benentès que, com assenyala Soler, «no volem quedar-nos en un debat bonista». I afegeix: «Volem que el Clam sigui un gran aparador del pensament social».
 
I així serà gràcies també a la presència de directors com Jaime Rosales i Isaki Lacuesta (premiats d’honor d’enguany), la conversa amb les directores Neus Ballús i Irene Moray, el taller sobre cinema i autoficció feminista, a càrrec de Mireia Iniesta, i la trobada amb la filòsofa Marina Garcés, que parlarà d’Un món comú (Tigre de Paper). «L’avantatge de ser un festival petit», remarca Soler, «és que permet donar més temps als convidats».
 
El programa, extens i intens, comprèn la revisió de clàssics com Las Hurdes (Tierra sin pan) de Luís Buñuel, la projecció del curtmetratge Night Breakers de Gabriel Campoy i Guillem Lafoz, i l’homenatge al videocreador manresà Toni Serra, fundador i codirector d’OVNI (Observatori de Video No Identificat), un col·lectiu artístic associat al CCCB. Pocs festivals com en el Clam el compromís social i l’excel·lència fílmica comparteixen un mateix reclam.
Arxivat a:
Cultura, cinema



Participació