​Reivindicar Xirinacs

per Jordi Sardans, 22 de setembre de 2022 a les 07:23 |
Aquests dies s’ha reivindicat la figura de l’humanista, religiós, filòsof i polític independentista Lluís M. Xirinacs, arran de l’estrena del telefilm o docudrama, Sis nits d’agost, emès per TV3. Basat en una novel·la de Jordi Lara, recrea els darrers moments de la seva vida. La veritat és que no em va semblar gaire aconseguit, una mica millor va ser el clàssic documental que es va emetre a continuació. Lluny de ser una mirada biogràfica es centra en la setmana de la seva mort, l’agost del 2007, en un acte predeterminat d’escollir el com: la llibertat de sobirania pròpia que ningú li va poder prendre. Anna Alarcón i Manel Barceló recreen els protagonistes amb la formiga Carme com a nexe d’unió. El director Ventura Durall considera que Xirinacs ha estat bandejat del panorama polític català, fet que comparteixo, perquè tota la vida va trencar esquemes i va actuar al marge dels polítics oficials, tant en la lluita antifranquista com durant els empresonaments posteriors o en les vagues de fam que va protagonitzar en contra de la vergonyosa dictadura franquista.

Del 1975 al 1977 va ser candidat al Premi Nobel de la Pau, que no va obtenir, però sí que va aconseguir adhesions inesperades que el van consolidar com a personatge popular. Després de la Transició, lluny d’acceptar les almoines dels covards, va continuar lluitant contra la injustícia i la submissió. Va tenir el valor de fer el que creia que havia de fer, encara que se la jugués contínuament. Als 58 anys va deixar de ser capellà perquè es va enamorar d’una dona amb qui durant dos anys va ser molt feliç. Quan va morir, els polítics van deixar de parlar del nou Gandhi, a qui van convertir en un venedor de segells. Va afirmar que moria pel poble, el qual es va quedar sense un amic o líder que tanta falta fa en un món de mediocritats polítiques incapaces de tirar el país endavant. Després de l’etapa política, es va dedicar a d’altres activitats on cal remarcar la seva contribució a la filosofia europea del segle XXI, amb la creació d’un model global d’entendre la realitat, que va anomenar Globàlium. Diverses entitats manresans des de fa uns anys l’han proposat com a titular d’un carrer a Manresa, però els dirigents municipals actuals ho rebutgen en considerar que ara només cal tenir en compte les dones. Sense comentaris.
Arxivat a:
Opinió



Participació