​Debats necessaris

per Josep M. Fius, 26 d'agost de 2022 a les 08:50 |
En època estival, els mitjans, opinadors i polítics nostrats –i els de més enllà– acostumen –acostumem?– a produir debats i discursos que, quan els analitzem sense el sol damunt dels nostres caps i la crema solar ben guardava, ens poden fer sentir vergonya, incredulitat o sorpresa.

Durant l’estiu, com no podia ser d’una altra manera, el cap se’ns ha tornat a escalfar. Esperem que a causa de l'efecte de la calor, se'ns ha volgut vendre que algú com en Lluís Llach, exemple d'artista compromès amb les llibertats nacionals i socials i que només va demanar una petita reflexió, se'l pugui considerar un element d'extrema dreta, perillós i que s'ha de silenciar. O se'ns ha explicat –seriosament i des d'un suposat progressisme– que només el fet de parlar de seguretat, d'immigració o de cert extremisme religiós és també fer-li el joc a l'extrema dreta i facilitar-li l'arribada al poder. En canvi, magnificar el seu missatge i acusar tothom de formar-ne part, sobretot si branda un discurs nacional català sense complexos, se’ns presenta com una eina útil i efectiva per lluitar-hi.


Personalment, espero que això només s'hagi produït per culpa d'una febrada produïda per les onades de calor que ens han colpejat. Si no, si acceptem el no debat com a resposta a les demandes de molta gent, sí que donarem via lliure a qualsevol element radical amb respostes simples i perilloses. Si ens censurem problemàtiques i conflictes socials per la por del què diran o per tronades teories pseudoprogressistes, ens estarem fent un trist servei i llavors si, deixarem que elements minoritaris –però a l’aguait i amb ganes de ser escoltats– aportin solucions que lamentarem tots plegats.

Espero que el nou curs polític ens aporti debats i sobretot, respostes i solucions als reptes que com a ciutat i país tenim per davant. Cal buscar, com qualsevol altra nació del nostre entorn, solucions als problemes i no deixar que aquests s'enquistin. Cal deixar els simplismes i les respostes dualistes i cercar solucions òptimes, duradores i eficaces. Deixem d'acusar qui no ens compra el relat de ser un hereu de la pitjor versió de la humanitat i posem-nos a treballar per tal que el segle XXI sigui el segle de les oportunitats i no pas el segle de les renúncies.
Arxivat a:
Opinió



Participació