Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El debat va comptar amb la intervenció de
Tània Infante, presidenta d’UBIC Manresa;
Víctor Feliu, activista social i veïnal, i
Pere Fontanals, director del diari digital
NacióManresa. Durant l'acte es va presentar la revista
El Pou de la gallina d’octubre, que dedica el tema central a contrastar tòpics com la inseguretat, la brutícia, la grisor o la falta de places d’aparcament a la ciutat de Manresa. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la il·lustradora i caricaturista
Maria Picassó Piquer.
Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de «tants caps, tants barrets». Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa –com a totes les ciutats– hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals –la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre Manrússia i Manràqueix– com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?
Portada del número 390