Manresa, ciutat jardí

per Eudald Tomasa, 30 de juliol de 2022 a les 07:10 |
Aviat Manresa serà una ciutat els espais de la qual competiran en fama amb els jardins de Boboli o de Versalles. Perquè a Manresa s’ha congriat un nou paisatgisme: un paisatgisme disruptiu! Un paisatgisme aparentment descurat i inexistent... tal és el talent dels que dissenyen i es cuiden dels parcs i jardins manresans. Algun profà diria que els herbassars de les rotondes d’algunes entrades a Manresa –per exemple les de Viladordis, que posen en perill la circulació tapant la visibilitat– són signe d’una deixadesa extrema, però s’equivoquen: és totalment intencional. És l’estil, senyors ignorants que tot ho critiquen! L’estil d’una ciutat que canvia places arbrades per búnquers. Que fabrica places amb reixes tipus Harlem, on cap planta enfiladissa aconsegueix assolir uns pams d’alçada... que planta arbres i no els rega...., que de fet quasi no rega res, tot i ser una ciutat amb una aportació d’aigua per la Séquia sense cap limitació. Manresa és un model a seguir!
 
Aviat Manresa se’n riurà de les ciutats franceses i de com omplen parterres i jardineres amb decoracions florals que els atorguen una imatge fútil. Els parcs urbans de Manresa, amb aquesta aparent descurança, es riuran dels parcs de les ciutats europees, o fins i tot dels nous parcs de Sabadell o del més tradicional del llac de Puigcerdà. Girona fa el ridícul amb les seves edicions de Temps de Flors: Manresa és la flor més subtil, la que no es veu, o la que es marceix aviat, perquè ningú no la rega... Els experts de les universitats més prestigioses del món vindran per aprendre del model: avingudes com la carretera de Vic i de Cardona, travessant la ciutat, sense ni un arbre, les entrades més aparentment abandonades que mai, vorals asselvatjats, carrers amb ombres minúscules, reformes d’avingudes amb arbres que mai no faran ombra... No m’estranya que insignes arquitectes municipals hagin ocupat funcions rellevants a la Unitat de Parcs i Jardins. Com a eminents urbanistes, hi han deixat una profunda empremta. És curiós, però, que a la rotonda del Guix –per cert, arranjada pel garden que hi ha al davant– hi hagi una placa que contradiu tot el que he exposat: resulta que Manresa està adscrita al registre de Viles Florides de la Generalitat de Catalunya. I això, ja em disculpareu, no és cap ironia.
Arxivat a:
Opinió



Participació