​El cinisme dels derrotats

per Josep M. Fius, 31 de juliol de 2022 a les 10:12 |
Fa dies que em ronda pel cap una imatge, una frase dita amb aquella seguretat que només poden tenir certes persones amb dons que la resta dels humans ni tenim ni tampoc (penso) desitgem: «Els meus quatre anys com a president són els millors de la història del Barça».
 

Aquesta frase tan potent la va pronunciar sense enrojolar-se ni vacil·lar ni provocar –com a mínim que sapiguem– les rialles de l'entrevistador, l'expresident del F.C. Barcelona, el senyor Sandro Rosell. Vivim en una època on el cinisme és eina recurrent per a molts personatges públics, per a molts polítics i professionals (o vividors) dels mitjans de comunicació. És més, s’ha arribat a un extrem on s'han dit tantes barrabassades i s'han traspassat tantes línies vermelles que poques coses ens sorprenen. Però, personalment, que un dels grans responsables –per activa i passiva– de l'estat actual del club esportiu més important del país i de la institució més reconeguda mundialment, encara es permeti donar lliçons i vanagloriar-se de què s'ha fet, em va provocar ràbia, incredulitat i, sobretot, una profunda tristesa. Aquesta tristesa no era per ell –ja s'ho farà– sinó sobretot, perquè indica que som un país on costa molt, a certs nivells, fer-hi arribar la crítica necessària per progressar i millorar. I aquesta frase i les que van a roda del personatge –amb ganes de presentar-se a l'alcaldia de la capital– és un exemple més de com les elits nacionals (sic) catalanes, viuen a redós del país i només busquen el profit personal i benefici material. Això aconsegueix que a cada bugada anem perdent més llençols, ja que qualsevol projecte –per més surrealista que sigui– d'aquesta gent, faci perdre més i més oportunitats al país.
 
Aniria bé que durant les vacances tinguem els deures de reflexionar cap a on anem i què fem amb els que, en teoria, han de liderar i ser punta de llança nacional. Cada dia hi ha més exemples que les elits estan derrotades i a mercè dels designis dels seus autèntics amos, situats a 600 km de distància. És per això que tots i totes faríem bé de deixar d'escoltar certs cants de sirena amb pretensions i buscar qui realment lluita i treballa, dia a dia, pel progrés social i material del país. Menys lliçons dels derrotats i més prendre nota del que funciona i dels que realment volen guanyar.
Arxivat a:
Opinió



Participació