Com a ampliació de l’article anterior, on comentàvem les codines, les girades i els tossals, parlarem aquesta vegada de puigs, de goles, de gorgs... i del Collbaix.

Imatge de les quinze jugadores de la Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca SOFFMIC que van assistir a la trobada de pioneres el 6 de març del 2022, als jardins del Centre Cultural el Casino.

A finals de maig, el cap de setmana del 27, 28 i 29, tindrem a Manresa, a la torre Lluvià, en plena Anella Verda de Manresa, "Terra, 1a Mostra de Cinema de Natura 2022".

El número de maig de 1997 de la revista publicava el reportatge central "Qüestió de barris", de Carles Claret.

El dia 13 de maig, la revista mensual manresana El Pou de la gallina va inaugurar el nou local als baixos del carrer de Sobrerroca, número 24, al costat mateix del pou ignasià.

De tornada a casa, i després de la presentació a Manresa l’1 de juny de 2012 del llibre de relats, "Contes del bé i del mal", el seu autor, Jordi Cussà va escriure aquesta facècia, inèdita fins avui, inspirada en la tertúlia posterior a l’acte en companyia del presentador, la dona i la filla; l’editor berguedà; una amiga actriu i mestra de música, i alguns lletraferits més. El correu amb el text d’aquest relat, adreçat als esmentats, deia així: «Companys de travessa: Un envio un present (...) Espero que us regali, si més no, un parell de somriures».

Míriam Tirado Torras és periodista de formació, es va iniciar a El Pou de la gallina, on va obtenir el premi Tasis Torrent al millor reportatge el 1997 en col·laboració amb Joan Piqué, i a Ràdio Ciutat. Després de passar per Flash Ciutat i tretze anys a Catalunya Ràdio com a redactora i locutora, va estar una temporada a TVE, en el programa "Catalunya avui". Consultora especialista en temes de maternitat, paternitat i criança, és autora de cinc llibres, entre ells "Vincles" i "Límits", i de nou contes, entre els quals hi ha dos bestsellers: "Tinc un volcà" i "El fil invisible".

Els robots van entrar a les fàbriques fa molts anys. Tradicionalment, s’han utilitzat per portar a terme tasques complexes i repetitives, i han substituït moltes vegades el treball humà. Amb la indústria 4.0, una nova onada de robots arriba a les empreses. Són els robots col·laboratius o "cobots".

En un temps en què la diplomàcia no sembla ser gaire efectiva, potser perquè els interessos geopolítics i la necessitat de vendre armament semblen estar per damunt dels drets humans, Manresa, en ocasió de l’any ignasià, ha decidit projectar-se al país i al món designant ambaixadors i ambaixadores.

Les propostes teatrals, cinematogràfiques i musicals per passar bones estones aquest mes de maig.

La carretera de Cardona és una de les dues vies de sortida més importants de la ciutat i té diversitat d’edificis amb diferents funcions, industrials, magatzems o residencials, com aquest de plurifamiliar que fa xamfrà amb el carrer de Fonollar. Es va edificar el 1927, en un llenguatge entre noucentista i neoclàssic, i destaca a la zona per la bella factura. L’edifici resol la cantonada amb xamfrà de 45 graus i està format de planta baixa, tres pisos habitables i unes golfes sota teulada.

En el marc de la celebració dels 35 anys de la revista El Pou de la gallina, el passat dimecres 4 de maig, a la sala d’actes del Casino, vàrem fer el lliurament dels vint-i-setens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els nostres lectors.

L’any 1984 la família Solergibert va decidir plantar, a la parcel·la Matacans d’Artés, les varietats cabernet franc i cabernet sauvignon, de fàcil adaptació a terrenys argilosos. Quan els ceps tenien 25 anys, la família va comprovar que el raïm madurava de manera excel·lent i van decidir, amb la il·lusió i l’experiència de deu generacions, crear el gran Solergibert de Matacans.

​Jennifer Marin (Colòmbia)

Situada a la comarca de l’Alt Urgell, molt prop de l’extrem meridional, quasi a tocar del terme de la Baronia de Rialb (Noguera), la roca del Corb és dins del terme de Peramola, molt a prop del despoblat de Cortiuda i dels majestuosos relleus de Sant Honorat. És un indret espectacular, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

«La filosofia no només ha d’estar a l’acadèmia, sinó també al carrer». Aquesta és una de les premisses de Mercè Garcia, la professora de filosofia que considera que l’àgora on es reunien els filòsofs de l’antiga Grècia ha de ser un espai obert on pugui accedir tothom. L’emblema del seu pensament podria concretar-se en una gran plaça com la de Sant Domènec de Manresa, el lloc on ens citem per obrir una conversa.

Després d’un hivern feixuc i d’uns mesos amb baixes temperatures, consumint la mateixa varietat de fruites no gaire més enllà de la poma, la pera, el plàtan, la taronja i el kiwi, arriben les maduixes.

Manresa és una ciutat amb una orografia complicada i els topònims de l’entorn ens en donen fe. Per això, en aquesta secció sobre el lèxic manresà, parlarem de codines i tossals.

L’11 de febrer de 1982, Marta Ferrusola esposa del president Pujol, va visitar Manresa procedent de Sallent, on el matí va inaugurar la guarderia L’Esquitx. A l’arribada a la capital del Bages, va inaugurar la llar d’infants Picarol, al parc de la piscina, on va intercanviar impressions amb la directora, Margarida Borràs. Després va visitar el Museu i l’Arxiu Històric de la Ciutat.

El número d’abril de 1997 de la revista publicava el reportatge "Les actituds poc ecològiques fan malbé l’entorn", d’Isabel Luna, que entrevistava els membres de L’Alzina, el col·lectiu ecologista que editava el butlletí "La fulla d’alzina"; i el regidor de Medi Ambient, Magí Mas.

Participar vol dir prendre part en alguna cosa. Hi ha moltes maneres de participar: col·laborant, compartint, cooperant… Aquesta cosa en la qual es pren part és un projecte comunitari, una realitat que cal refer, transformar o reconstruir de nou. Segons l’envergadura del projecte, requerirà més o menys participació.

Un cop més, en aquesta secció volem fomentar hàbits saludables quan es tracta de menjar. Comprar amb seny i cuidar el nostre cos evitant que ningú ens enganyi. Avui presentem l’etiqueta del producte misteriós que analitzarem conjuntament amb la informació nutricional:

La manresana Maria Picassó, col·laboradora de la nostra revista, és la il·lustradora escollida pel dissenyador Jordi Duró, de Duró Studio, per a la nova imatge de l’edició d’Anagrama & Acantilado, últim intent seriós de rellançament del prolífic escriptor belga al nostre país. Amb aquestes cobertes, ara sí que sembla (i molt!) que «ara sí».