Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de setembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Zona catastròfica
Arran dels importants incendis a Catalunya i a la resta de la península durant el juliol i l’agost, en una visita al municipi de Begís, a l’Alt Palància, a la província de Castelló, Pedro Sánchez va anunciar que l’estat declararia «zones catastròfiques» totes aquelles on els focs haguessin arrasat més de 500 hectàrees. És el cas del que va començar a cremar el 17 de juliol al Pont de Vilomara i que va acabar afectant el terme de Manresa. Comptat i debatut, i lamentant les desgràcies en urbanitzacions com la del River Park, si per a la ciutat cau alguna compensació, oli en un llum. Una ajudeta que serveixi, per exemple, perquè endreçar aquest penjoll de cables del carrer de Serarols. No sé pas si hi ha algun tipus de corrent elèctric circulant, però espero que algun dia no hàgim de lamentar alguna desgràcia.
Verset reivindicatiu
La dotació com a zona catastròfica no sé pas si serà suficient per recuperar el dret de pas per l’antic camí que va del torrent de Sant Ignasi, paral·lel a la carretera i al Cardener a la creu del Tort, que ara està tallat per voluntat de la propietat privada. A través de les xarxes, fa alguns dies que corren uns versets –dels quals es fa ressò també el nostre Gaiter de Calders en la seva secció habitual– que clamen al cel per aquesta realitat i reclamen a l’alcalde que resolgui el misteri al qual estem abocats en ple any Ignasià: l’impediment de pas cap a la contemplació de la vall del Paradís que copsà el sant en l’estada a Manresa per la misteriosa abolició d’un històric dret de pas tan habitual en els entorns rurals i agraris.
També falta mascota
En concret, i per ser més precisos, el que falta al Llumet, la mascota del bàsquet Manresa, és una ànima que li doni vida. Per aquest motiu, el club va fer la piulada que mostrem al Twitter per obrir un càsting de candidats i candidates fins al 15 de setembre. S’hi demana un vídeo (he de suposar) per mostrar les habilitats d’animació. Si cal saber fer l’espagat ja no es concreta. Per cert, entre els primers comentaris de la publicació s’apunta la necessitat de portar la còrpora a la tintoreria (fet que, de ben segur, s’estimarà) i la petició d’alguns abonats al Nou Congost perquè la mascota interactuï més amb la canalla i s’hi faci fotos.
No hi falta res
El que sí que realment mereixia una bona fotografia és aquesta combinació de mobiliari domèstic i urbà situat al parc que hi ha entre els carrers Sant Magí i Oms i de Prat, que em fa arribar una amable subscriptora. Pel que em diu, darrerament l’espai és força concorregut, especialment en horari nocturn. Quan passa una mica de fresca, diguéssim. Per sentir-s’hi com a casa, els
usuaris, com veieu, van col·locar un sofà com a complement del banc. Per asseure-s’hi, fer-la petar i, com també podeu comprovar, prendre alguna cerveseta. Ampliar el seient, mira, encara... Però embrutar, això sí que no!
Benvinguda, Ms. Marshall
El dia que devia estar tot net com una patena –i a la zona ja costa prou– va ser el 22 de juliol, data en la qual la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme,
Reyes Maroto, va visitar Manresa acompanyada pel seguici municipal i l’alcaldable socialista, Anjo Valentí, que no va perdre l’oportunitat de sortir a la foto. Maroto va tenir temps de passejar més enllà de l’Ajuntament i va visitar la barberia del carrer Sobrerroca i la capella del Pou de la Gallina, davant mateix de la nostra redacció. Sobre turisme, en aquell moment, la veritat sigui dita, no se’ns va ocórrer res per demanar-li.
Hi eren tots
De vegades, passa allò que el nom fa la cosa. El candidat a la presidència del PP a la província de Barcelona, Manu Reyes, pocs dies abans de la visita de la ministra, el 16 de juliol, va organitzar una trobada amb afiliats i simpatitzants del partit de les comarques del Bages, l’Anoia i Osona. No tinc prou informació per dir-vos que l’acte va ser un èxit. Ara bé, si, com va ser el cas, la reunió se celebra en un bar que es diu Ja hi som tots –al carrer de Joan Fuster de Manresa!–, doncs cal suposar que, pocs o molts, hi eren els que hi havien de ser.
L’adeu d’un conegut
I acabo el repàs amb un nota luctuosa referida a una figura d’aquelles que encara ens fan pensar que Manresa és com un poble gran: el traspàs, el 17 d’agost, als 91 anys, de Jaume Fontanet. L’empresari funerari –per allò que la mort és la sentència més democràtica i universal que hi ha– era una cara prou coneguda i respectuosa en tants i tants funerals durant anys i panys. Fins ben gran, amb la seva inconfusible cabellera blanca, va estar al peu del canó, prestant els serveis de manera impecable. Com a manresà d’àmplia coneixença entre la ciutadania, el senyor Ramon en va fer una glossa a l’espai
Qui no coneix en el número 347 del Pou, corresponent al novembre del 2018, amb una deliciosa caricatura de Maria Picassó. Reposi, ara ell, en pau.
Il·lustració: Maria Picassó
