Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant la Fira de l’Aixada, un dels pocs carrers de Manresa on es viu millor és el Puigterrà de Dalt. El motiu és simple: es talla l’accés a tots els vehicles que no formin part de la fira o dels serveis de la ciutat. Això és especialment important als carrers de plataforma única, on vianants i vehicles comparteixen espai. Per uns dies, caminar-hi sense patir és possible.
Sí, aquests carrers se suposa que tenen una velocitat màxima de circulació limitada a 20 km/h. Però tots sabem que atropellar ancians frontalment a aquesta velocitat no dona la mateixa satisfacció que travessar el carrer a 50 km/h xafant infants com si fossin pilotes de plastilina –això sí que sí!–. Sabem la teoria: els vianants tenim preferència en aquesta via. En la pràctica, però, això és difícil d’explicar als conductors mononeuronals que, paradoxalment, valoren molt el seu temps, tot i no saber què fer-ne més enllà de cremar benzina innecessàriament. Per desgràcia també sabem que la majoria de la humanitat justeja. És per aquest motiu que fa uns quants anys la Casa Gran va decidir posar jardineres metàl·liques a mode de barricada per tal que els vianant poguessin circular amb escuts protectors. No vull imaginar-me la reunió en la qual es van decidir les ubicacions on es col·locarien... Suposo que els participants portaven figures humanes i cotxes de joguina per fer simulacions sobre una taula de l’Ajuntament, també molta plastilina. I me’ls imagino
planificant la millora descalços a quatre grapes amb les seves figueretes, perquè d’altra manera no sé com es pot executar pitjor una tasca tan simple.
Per sort, fa quatre dies es devia repetir la reunió i algú devia suggerir que ningú es descalcés ni jugués amb els Playmobil. I ara –setmana de l’Aixada–, per fi, algunes de les jardineres han sigut recol·locades i tenen espai per permetre que els vianants –a peu, amb cadira de rodes o amb bastó– puguin passar entre elles i les façanes, i passejar pel carrer de manera més plàcida amb un escut contra els vehicles accelerats. Espero que les jardineres que avui segueixen col·locades com si fossin figuretes infantils només hi siguin durant l’Aixada, per si han de passar camions. I que quan els nostres lectors llegeixin aquestes línies, ja puguin caminar pel Puigterrà de Dalt amb més dignitat i menys complex de plastilina.
