Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Perquè conflictes encesos com els d’Ucraïna i el Pròxim Orient justifiquen els mercats d’armes i el moviment de tropes militars de suport i de control d’unes guerres que sembla que fa temps que molts han oblidat com van començar i, el que és més trist, ja no saben com aturar. Les escalades de violència entre els bàndols són tan cruentes que qualsevol plantejament d’armistici sembla llunyà tenint en compte que la llista de greuges històrics, d’atacs i contraatacs, d’intents de neteja ètnica i de massacres injustificables impedeixen qualsevol mínim avenç cap a la pau. Aquest escenari motiva que tots els estats comptin amb exèrcits equipats i armats per intervenir en qualsevol conflicte i, quan els interessos geopolítics estan en joc, els bàndols de seguida queden perfectament definits per restablir l’
statu quo mundial.
A l’Estat espanyol, fa un quart de segle que el servei militar obligatori va ser substituït per la vertebració d’un exèrcit professional després de tres dècades de lluita de moviments pacifistes, d’objeccions de consciència i d’insubmissió que, mitjançant la desobediència civil, van aconseguir eliminar de la vida dels joves la instrucció militar. Una instrucció que encara és obligatòria i extensa en països com Israel, on la societat està altament militaritzada i la possibilitat d’entrar en guerra queda massa a prop. A casa nostra, la mili va ser una de les darreres rèmores de l’Espanya franquista. La integració a l’OTAN i a la Unió Europea va fer evolucionar l’Estat cap a un estadi de
modernitat en el qual les forces armades passen a ser un instrument més, més preparades per intervenir en operacions a l’exterior que no pas dins de les fronteres pròpies. Producte d’aquesta transformació, la carrera militar ha passat a ser una opció de lliure elecció i no pas una obligació patriòtica.
