Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant l’acte es van escoltar fragments de
L'Estro Aleatorio. Ara ha fet quatre anys de la mort de Josep M. Mestres Quadreny (1929-2021), el 18 de gener de 2021, als 91 anys. L'endemà, Oriol Pérez, al seu article
Una mica més orfes, publicat a
El Punt Avui, definia el compositor com a referència indiscutible de l'avantguarda musical hispànica de la segona meitat del segle XX. Deu anys abans, del 28 de gener al 13 de març de 2011, a la sala de la Fundació Caixa Manresa de la Plana de l'Om es va veure l'exposició itinerant, organitzada pel Centre d'Arts Santa Mònica,
Josep M. Mestres Quadreny. De Cop de poma a Trànsit Boreal. Música, Art, Ciència i Pensament. Hi van passar 2.564 visitants. La seva formació científica li dona la metodologia i una gran capacitat de recercar i integrar nous llenguatges artístics i l'experimentació de noves tecnologies. Música, art, ciència i tecnologia s'uneixen en algunes de les obres més rellevants. Per a l’eminent compositor, la música només s'explica ella mateixa, és fora de qualsevol fet racional. Entenia que ni el seu sentit, ni com a fenomen no podien ser explicats de manera científica. Com deia Shopenhauer,
«el músic és com una mèdium, en tant que expressa les coses més pregones de la naturalesa humana
».
Durant la conversa, Mestres Quadreny va explicar que als anys cinquanta havia compaginat la carrera de Químiques i els estudis de Composició amb Cristòfol Taltabull (1888-1964), i recordava les paraules del seu mestre –que també ho va ser de Xavier Benguerel, Joan Guinjoan i Josep Soler–, recollides al llibre
Pensar i fer música (2000), quan en sentir la
Sonata per a piano (1957), que havia compost emprant la tècnica serialista d'Anton Weber, el va instar a continuar la seva carrera en solitari, atès que ja podia seguir tot sol, i li vaticinava que
«te n'hi trobaràs molt, de sol
», una frase que mai no s'estava de repetir, i que podem aplicar a tota creació sincera del seu temps, al marge de modes i estereotips, o del dirigisme cultural. En les composicions
Cop de poma i
Tramesa a Tàpies,
Tríade per a Joan Miró (1961) i
Quartet de Catroc (1962) veiem una de les preocupacions més constants de l’obra: l’intent d'expressar amb llenguatge musical les formulacions informalistes i matèriques, que havien desenvolupat artistes plàstics catalans com el pintor Tàpies, o
Invenció mòbil I, II i III, inspirada en escultures de Villèlia. La influència de Miró també es fa palesa en la seva música. Del pintor l’interessava el procés creatiu, en què l'atzar juga un paper decisiu. Es pot veure en peces en què l'utilitza com a recurs en la composició la manipulació musical del desordre i els processos aleatoris. La divulgació de peces dels compositors de música culta i experimental del segle XX va aconseguir obrir els oients a la sonoritat de les noves músiques.
