Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montserrat és el resultat de l’acumulació de graves, sorres i argila a la desembocadura d’un riu torrencial que baixava d’unes muntanyes que hi havia als actuals Vallès i Penedès. Aquelles aportacions de sediments van formar un gran
ventall al·luvial costaner, com una mena de delta pedregós. Passats milions d'anys aquells sediments es van transformar en els conglomerats, gresos i margues de tons rogencs que veiem arreu de la muntanya; el seu color ve de l'oxidació del ferro dels sediments a causa del seu contacte amb l'aire a l'època en què es van dipositar.
Curiosament, a l'entorn de la teuleria de la Calcina trobem materials totalment diferents dels habituals a Montserrat; es tracta de roques molt fossilíferes: margues blaves, roca calcària i argiles que són testimoni d'una
transgressió marina: en alguna època el mar va guanyar terreny i va cobrir temporalment (potser durant milers d'anys) una part del delta que abans estava emergida. Més endavant les graves van tornar a cobrir la zona i el mar es va retirar en el que s'anomena una
regressió marina. Per tant, en aquell delta en creixement la línia de costa no era estàtica ni estava en avenç continu, sinó que podia avançar i retrocedir, deixant
falques de materials d’origen marí entre grans gruixos dels d'origen continental, que van estar exposats a l’aire. Aquestes fluctuacions poden tenir dues causes: variacions del nivell de mar o bé enfonsament i elevació de la zona costanera. Totes les zones deltaiques tenen
subsidència, l’enfonsament lent però continu característic de les zones d’acumulació de sediments, abans i ara mateix. Si l’enfonsament no és compensat pel gruix dels sediments aportats, com ara passa al Delta de l’Ebre, el mar guanya terreny; en cas contrari el delta creix. També hi van influir les pujades i baixades del nivell del mar, degudes a canvis en la topografia general dels fons marins i en certes èpoques a la quantitat de gel acumulat als continents. La teuleria de la Calcina es va instal·lar aquí per l’aflorament d’argiles aptes per fer peces d’obra. Es tracta d’un forn d'obra tradicional, de petites dimensions i en relatiu bon estat de conservació. L’element més original que s’hi observa és la boca en forma de volta apuntada, poc habitual en aquestes construccions.
Nom del paratge: Teuleria de la Calcina
Situació: L'indret és en terme de Marganell però molt a prop del límit amb Monistrol, al km 9,5 de la carretera BP-1121 de Monistrol al Monestir de Montserrat, just passat el revolt de la Paella. El forn de la Calcina és a pocs metres de la carretera i hi ha espai per aparcar.
Procedència del nom: La Calcina és una gran casa de pagès situada a poc més d'un quilòmetre del forn. Aquest nom designava diverses aplicacions de la calç i també la roca calcària, sent aquest un dels pocs indrets de la muntanya on aflora. Hi ha constància de dos forns de calç en aquesta finca.
Situació geològica: Tota la muntanya forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre.
Importància geològica: Montserrat és una formació geològica d’interès excepcional, una joia del Geoparc. I concretament a la Calcina es veu i s'entén perfectament què és una falca marina.
Materials geològics: Margues de color gris blavós, argiles de color ocre i calcàries, totes d'origen marí.
Edat de la formació: L’origen de les roques és al final del període Eocè, una època geològica que va de 56 a 33,9 milions d'anys enrere.
