Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ho diu sabent que qui mou muntanyes no és la fe, sinó el desig. I tal vegada també el desdesig. Perquè estimar és patir, i com més s’estima més es pateix. És pel desig que un dia toquem el cel i un altre ens parteix un llamp. Tot és ambigu i contradictori, a casa del desig. El desig porta follia i desencís. Tot hi és desaforat: el plaer i el dolor. Tan aviat ens fa herois com ens esclafa. De l’enamorament i l’èxtasi davallem al ganivet i el cor enrunat. Més enllà dels cossos que “un dia es barallen i un dia es penetren”, en els poemes de Vidal perviu el desig d’acordar follia i raó, la prosa dels dies i la poesia del cos. Amb uns versos vibrants de pell i de bilis, amb imatges vellutades i esqueixades, pulsacions contrastants i el gronxament rítmic de les processons que van per dins, la poeta assaja una altra manera d’escriure la bellesa i la tirania del desig.
