L’atenció primària als CAP

per M. Carme Carrió, 14 de març de 2025 a les 10:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fins fa poc teníem una confiança enorme en el tractament que rebíem quan anàvem a veure el nostre metge o metgessa, però ara tenim força dubtes i ens sentim una mica abandonats quan ens trobem que les substitucions dels nostres metges de referència per baixes laborals o jubilacions seran aniran a càrrec, en la majoria dels casos, de professionals extracomunitaris allunyats de la nostra cultura i de la nostra llengua. Som conscients, evidentment, que falten metgesses i metges, també infermeres i infermers, perquè molts s’estan jubilant o perquè marxen a treballar a altres indrets d’Europa on se senten més ben tractats.
 
Però, davant de tot aquest enrenou, quan anem a fer les nostres consultes per qüestions relacionades amb la salut ens trobem desconcertats i força preocupats quan trobem que la persona que ens atén no coneix la nostra llengua i ens veiem obligats a parlar la seva. La comunicació entre metge i pacient es bàsica i essencial per conèixer l’estat de salut de l’usuari, i si en aquesta comunicació s’imposa l’ús d’una llengua, l’atenció quedarà afectada d’alguna manera. Com a mínim caldria que des del Sistema Català de Salut es fessin cursos de llengua catalana per a tots aquells metges i metgesses que són contractats per treballar als CAP. D’aquesta manera el tracte amb els usuaris o malats no es veuria afectat per la imposició d’una llengua.
 
Quan he tractat sobre aquesta qüestió en el CAP, la resposta ha estat: “Hauràs d’acceptar-ho, perquè això és el que hi ha”. Com podeu comprendre, em nego a acceptar un fet imposat. Penso que les persones tenim uns drets, i el dret de la salut n’és un. I el dret a l’ús de la nostra llengua no s’ha de veure menystingut per la contractació de professionals extracomunitaris als CAP, sense que tinguin l’obligació d’entendre i parlar el català amb els seus usuaris. No entenc el fet de no exigir el coneixement de la nostra llengua a la classe mèdica que ha vingut a treballar a casa nostra. Mentre a les persones immigrades que venen a viure i treballar aquí els exigim que aprenguin el català i el parlin, per afavorir la seva integració en la societat d’acollida, als altres professionals no se’ls exigeix el coneixement de la nostra llengua. Quina diferència hi ha entre aquestes dues classes socials?
Arxivat a:
Opinió
Participació