Com s’ha representat i com es representa el cos femení en el còmic? Com ha estat l’evolució d’aquesta representació al llarg del segle XX fins a l’actualitat? L’exposició Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic 1910-2022 explora aquestes qüestions a partir d’una quarantena d’autores de còmic. La selecció ressegueix el discurs de les dones en cada època al llarg de l’últim segle, dins els espais que els han estat permesos, des de la tímida presència republicana, fins al silenci imposat per la dictadura franquista, passant per les transgressions de les avantguardes de final del segle XX i fins a la implantació dels models del nou mil·lenni. Un recorregut que mostra com l’estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere fins que les autores han pogut expressar-se lliurement. Comissariada per Marika Vila, autora de còmic i experta en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere, aquesta exposició arriba a Manresa de la mà del l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Es podrà visitar al Casino fins al 29 de juny.
Joan Morros
L’obra que es presenta al Kursaal els dies 26 i 27 d’abril és d’aquelles que són recomanables per a tothom. Un Déu salvatge agradarà tant a persones que no són habituals d’anar a teatre com a aquelles que ja en van veure una versió fa quize anys al mateix Kursaal. Si al text de Yasmina Reza i la direcció de Pere Arquillué hi afegim un repartiment de luxe format pel mateix Arquillué, la Laura Conejero, l’Ivan Benet i la Laura Aubert, podem afirmar que ens trobem davant d’un dels millors muntatge teatrals d’aquesta temporada. La història és ben senzilla: la trobada de dues parelles per aclarir una baralla dels seus fills. Els dards, cada cop mes enverinats, que acaben enviant-se les dues parelles fa esclatar de riure els espectadors, que assistim atònics a una baralla dialèctica de noranta minuts. Molt recomanable per a tothom, especialment per a pares i mares amb fills en edat escolar.
Jordi Casas
El cinema francès té una llarga tradició de tractar el món de l'ensenyament, amb títols com Hoy empieza todo (Bertrand Tavernier, 1999), La clase (Laurent Cantet, 2008) o el documental Ser y tener (Nicolas Philibert, 2002). El diumenge 13 d'abril ens n’arribarà a Cineclub el darrer exemple amb Los buenos profesores. Curiosament, el director Thomas Lilti s'havia dedicat prèviament a la medicina i els seus films anteriors giraven al voltant d'aquesta professió: Hipócrates (2014), Un doctor en la campiña (2016) i Mentes brillantes (2018). Ara canvia d’ofici per explicar-nos la història d'un estudiant de doctorat sense beca, interpretat per Vincent Lacoste, que accepta una feina com a professor substitut en un institut parisenc. El film també compta amb estrelles del cinema francès com François Cluzet i Adèle Exarchopoulos, famosos per Intocable (2011) i La vida de Adèle (2013), respectivament. La sessió es farà a les 18:30 h, a l'Espai Plana de l'Om.
