L’espectacle del cel

De bon matí, l’smartwatch m’avisa que farà sol, abans i tot de posar els peus a terra. Mentre esmorzo, a la televisió, l’home del temps diu que avui farà un bon dia. Sí, ja... Qui sap si percebent la meva manca d’interès, reorienta el seu discurs i amb un cert dramatisme informa d’una conjunció de planetes. Aquest vespre, tindrem tot el Sistema Solar format i a punt de passar revista dalt del cel.
 
M’ho apunto. Em meravella aquesta capacitat d’adaptació que, darrerament, fa transitar la informació meteorològica cap a l’astronomia, adoptant un relat més proper a l’espectacle que al periodisme. Ens parla de conjuncions, de llunes blaves i de superllunes, potser conscient que per saber què farà el núvol que tenim sobre els nostres caps ja hi ha les aplicacions del mòbil.
 
A mig matí, per animar la tertúlia radiofònica, el presentador deixa anar que l’asteroide 2024YR4 podria arribar a col·lidir amb la Terra. Hi ha un 1% de probabilitats que això passi. I baixant. Però qui es pot resistir a comentar un cataclisme així? Ni que sigui perquè els experts el desmenteixin, perquè els escèptics tinguin arguments per dir que ens estan enganyant a tots, o perquè els conspiranoics confirmin un nou muntatge de la NASA. Quan la política i l’economia, ja no donen més de si, una mica de guerra de les galàxies és ideal per alimentar la dictadura de l’audiència.
 
S’acaba el dia, l’smartwatch em recorda que és hora d’alçar la vista cap al cel. Ho faig. Res. La conjunció anunciada amb bombo i platerets no apareix per enlloc. La meitat dels planetes convocats no es deixen veure i la resta fa una aparició tan discreta que és gairebé impossible de diferenciar-los d’un estel qualsevol. L’espectacle fa llufa. Amb la vista encara enlaire, em cau una gota al front. En un instant, el núvol que tinc al damunt es decideix a descarregar. Ni meteoròlegs ni aplicacions no han sabut preveure aquest ruixat. Arribo a casa xopa i amb una mala lluna, aquesta sí, de dimensions astronòmiques.