Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Àngels Solà i Rosa Serra són dues investigadores històriques amb llarga trajectòria. En una intervenció a la fàbrica Balcells, Solà va concretar una visió de les fàbriques que van utilitzar l’energia hidràulica a les conques fluvials barcelonines, des del 1787 al 1836. Va esmentar dades innovadores.
Serra, adaptació del fil de seda, moguda amb força hidràulica.
Cantarell, instal·larà màquines per filar cotó. El 1792, a Berga funcionava cardar cotó amb força hidràulica. El 1801 a Manresa, la societat Dalmau, Martí Codina i Serrano munta la primera fàbrica amb
water frames de Catalunya. Una fàbrica de
mule jennies amb 120 pues s’estableix a Súria (1806). S’instal·len
water frames el 1814 a Berga, però fracassen. La fàbrica dels Panyos es va construir sobre la marxa, el 1826. L’edifici Torres de Sallent és llogat per Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, com a fàbrica amb màquina de vapor. Introdueix la força hidràulica en el tissatge de cotó, 1828. El 1832, s’instal·len a Barcelona, en un convent desamortitzat. S’aplica la màquina de vapor a la filatura i tissatge de la llana a Sabadell. A Torres Amat adapten noves màquines de filar com el Papiol, 1833. El 1836, la màquina de vapor a la filatura de la seda a Rubí.
Rosa Serra va parlar d’habitatges, residències d’amos i directius, urbanitzacions, esglésies i serveis, i del patrimoni social de les colònies industrials del Berguedà. Mentre a l’Ametlla de Merola les edificacions singulars estan camuflades en un paisatge mariner, les obres que acompanyen la indústria estan associades al creixement de les activitats econòmiques: Colònia Pons, Cal Marçal, Cal Prat, Viladomiu, Rosal, Cal Vidal o cal Bassacs. A més de la iniciativa privada, de lloguer, amb barraquisme i autoconstrucció. Els espais industrials i de serveis de les colònies creixen després de la I Guerra Mundial perquè els amos s’han enriquit i modernitzaran la maquinària. L’habitatge social s’exemplifica en la tipologia dels habitatges obrers associats a una cronologia i a la classe social, amb categoria diversa: majordoms, contramestres, manyans i oficis varis. Cap colònia té el nombre d’habitatges necessaris per acollir les famílies de les colònies. Els amos no volen fer diners amb el lloguer d’aquests habitatges. La seva inversió econòmica requereix que els treballadors treballin, concepte que avui apliquen les grans empreses. Cal fidelitzar una part d’aquest treball perquè hi ha molta demanda de mà d’obra, a partir de sous encoberts; és a dir, serveis.
