El 13 d'octubre va ser el centenari del naixement del professor, farmacèutic i historiador Ramon N. Cornet Arboix (1925-2004), i el 16 d'octubre es van complir 21 anys de la seva mort.
L’escriptor Jordi Estrada, cap de Cultura d’El Pou de la gallina, va fer una passejada literària per la ciutat, al Casal Cívic El Castell, convidat per l’Associació Viure i Conviure, a través d’escriptors locals i forans que l’han reflectit en la seva obra.
Amb la recent efemèride dels 50 anys de la mort de Franco ha quedat clar com n’és de necessari tenir endreçada la memòria històrica. Més encara quan, entre les noves generacions, resulta difícil d’avaluar si el règim de la dictadura era millor o pitjor que el que vivim en l’actualitat.
El número 150 de la revista, de desembre del 2000, publicava el reportatge de Laia Olivé: «Les comunitats religioses de Manresa veuen la necessitat d’autofinançar-se».
Mezzosoprano, es va llicenciar amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va dirigir les corals manresanes Font del fil i Cor Ixent. Com a intèrpret ha participat en recitals d’òpera i lied, ha col·laborat amb orquestres simfòniques i s’ha apropat a d’altres gèneres musicals, com el jazz i el folk. Des del 2010, amb el grup Brossa Quartet de Corda canta les Cançons dels Brigadistes. Ha participat en concerts d’homenatge a compositors com Manuel Oltra i Lluís Benejam. Professora de cant a diverses escoles municipals, fa classes de música a mitja jornada a l’Institut Pius Font i Quer. És llicenciada en Dret.
A vegades els edificis més modestos, com aquesta nau industrial situada al número 1 de la plaça de Palmira Jaquetti –fins fa ben poc, plaça de Montserrat– que fa cantonada amb el carrer d’Ignasi Balcells –antic carrer Pepet–, tenen una història complexa fruit de l’adaptació constant dels espais fabrils.
Manresa viu un moment de renovació silenciosa en el món de la il·lustració. Si en altres temps noms com Manel Fontdevila i un llarg etcètera han encarnat la projecció del dibuix manresà cap a l’exterior, avui la torxa passa a mans de les noves generacions. Una nova fornada d’il·lustradors i il·lustradores que s’obren camí en un paisatge nou i canviant: des de la il·lustració editorial fins als còmics, passant pel disseny per a videojocs o la dinamització cultural en tallers i llibreries especialitzades. El sector es mou entre les oportunitats digitals i els reptes que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial.
Un dels apartats del llibre sobre «El parlar de Manresa» fa referència a la fraseologia i conté una dotzena d’expressions de diferents etapes de la història de la ciutat.
El 27 de maig de 1962, a Lingua Club es va fer l’exposició «Turisme i bibliografia de França», en el marc d’una trobada d’amistat entre intel·lectuals manresans i de llengua francesa, tal i com reflecteix la fotografia, en què distingim el president Josep Balaguer, que fa presentació de la jornada a la seu de l’entitat.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
La vall de la riera de Malrubí és una de les més interessants del Geoparc, ja que l’acció de les seves aigües ha excavat la riba dreta formant un seguit de cingleres, totes diferents, que constitueixen un veritable llibre obert de geologia.
Mercè Argemí, tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, i Pere Fons president de Patrimoni Obert, una associació dedicada a conservar, documentar i difondre el patrimoni material i immaterial dels municipis d’Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages, conversen sobre la importància de la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni, i la complexitat en la gestió.
La tradició d’escoltisme arrelat a l’Església i l’efervescència sociopolítica de finals dels setanta van dibuixar a Catalunya i també a Manresa un nodrit grup d’agrupaments, esplais i mijacs on, des de ben petita, la canalla aprenia tot tipus de valors relacionats amb la companyonia i el poder que atorga el principi que la unió fa la força.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
En els darrers temps hem sentit a parlar molt de la intel·ligència artificial (IA). Surt a les notícies, a les xarxes socials i fins i tot a les converses de cafè. Però, què és realment? I com és possible que un programa com ChatGPT pugui respondre preguntes de gairebé qualsevol tema en segons?
_(2).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
