Generalment, només et mors un cop a la vida i jo sempre m’havia imaginat que ho faria en plena primavera, i seria la brillant culminació d’una vida rica i plena, vell i actiu fins al dia abans. Només vaig encertar l’últim. Ja fa uns quants dies d’això, i morir pels volts de Tots Sants ha donat un toc de destí tràgic al meu comiat. Em van trobar assegut a la meva butaca de cuir marró i l’autòpsia va dictaminar que havia mort d’un Enfarfegament de Lletres, agreujat per una Sobreexposició a l’Art durant massa anys. No m'estranya, però vaig ser incapaç de preveure aquest desenllaç malgrat els símptomes que notava feia temps i que m’havien dut a visitar la psicòloga especialista en addiccions dies abans.
-A l’agost –li vaig etzibar d’entrada–, com que hi ha poca programació, m’havia promès de controlar els meus impulsos, però en llegir el programa d’actes de la Festa Major, tot i no entusiasmar-me gens, vaig sucumbir a la crida de la pulsió: Vaig assistir a tants actes com vaig poder i amb les últimes notes del ball del correfoc, vaig tenir la certesa que l'endemà no em podria estar d’anar a la biblioteca, ni visitar les exposicions que feien al Casino, ni a la del Cercle Artístic, ni a la de l’Ateneu. Després va venir el Festivalet de Circ, la programació al Kursaal, el Festival de Màgia, la Mediterrània, Tocats de Lletra, i ara ha començat el Clam… No sé si ho podré resistir, doctora, gairebé no tinc temps per menjar i a les nits em venen les imatges de tot el que he vist, i cregui’m, n’hi ha d’esborronadores. L’insomni em fa llevar i llegeixo fins a la matinada. Quina culpa en tinc jo, si he nascut en una ciutat amb tant esquer cultural?
-Vostè pateix d’ECA, Estrès Cultural Agut --va concloure. Li prescriuré tranquil·litzants i pastilles per dormir, hem d’aconseguir que el cervell no li funcioni i es quedi sense ganes de sortir de casa.
Acabada la visita me'n vaig anar directe a la farmàcia, però en veure anunciat que en mitja hora feien la presentació del llibre Manrússia a l’Abacus, em vaig desviar sense adonar-me'n. Mai no vaig arribar a trepitjar una farmàcia, i gairebé una setmana més tard van trobar el meu cos a casa amb el llibre Primera Història d’Esther obert, a terra. He de confessar que m’ha costat una mica adaptar-me al nou estat, però ara només hi veig avantatges; és com tot, has de trobar el teu lloc tant a la vida com al Més enllà i jo ja ho he aconseguit. M’he instal·lat al teler del Kursaal, des d’on gaudeixo de tots els espectacles sense abonament i a més aporto valor afegit. Tots els teatres de categoria han de tenir el seu fantasma.
