La tradició d’escoltisme arrelat a l’Església i l’efervescència sociopolítica de finals dels setanta van dibuixar a Catalunya i també a Manresa un nodrit grup d’agrupaments, esplais i mijacs on, des de ben petita, la canalla aprenia tot tipus de valors relacionats amb la companyonia i el poder que atorga el principi que la unió fa la força.
Jaume Gubianas i Carles Claret
per El Pou, 10 de novembre de 2025 a les 11:06 |
El model combinava fe, servei i comunitat: l’objectiu no era només entretenir els infants, sinó educar-los en l’esperit cristià, la solidaritat i l’ajuda mútua. Amb els anys, el paper de l’Església es va anar enretirant per donar pas a la necessitat de transmetre valors universals com el respecte, la cooperació i la sostenibilitat que tan necessaris són en el món en què vivim. La vinculació dels monitors en els diferents grups era, en els inicis, extremadament militant, absolutament altruista i profundament entregada. Tant, que el moviment va viure una esplendor total durant les darreres dècades del segle passat. Fins que, coincidint amb el canvi de mil·lenni, els temps van anar canviant.
Ara, malauradament, cada cop costa més trobar joves amb el compromís necessari per dedicar el temps lliure a comandar un grup de quitxalla en una societat individualista i on el temps d’oci és preuadíssim. El món dels esplais ha canviat perquè també ho han fet els models familiars. Apuntar-hi un nen o una nena depèn més de la convicció dels pares que no pas de la tirada que té entre la canalla, cada cop més entretinguda amb les pantalles. Amb la recerca d’una infantesa feliç ens hem oblidat que era prou bo descobrir valors com la cooperació, la natura o el servei als altres vivint conjuntament projectes col·lectius o anant de campaments o de colònies. Aprendre a espavilar-se tot sol o fer-ho amb el suport del grup és tan enriquidor com el currículum escolar i els referents que s’adquireixen passant hores amb la família. Per això potser a tots plegats ens convé reflexionar al voltant del paper de l’educació en el lleure i, tot i els avantatges de la modernitat, reconnectar amb als orígens.
