Argemí: Encara hi ha qui associa el patrimoni amb la conservació de determinats edificis. Però cal dir que la noció de patrimoni arquitectònic construït ha variat. Antigament, per exemple, tot el que era medieval feia nosa si a sota hi havia restes romanes. I no ha estat fins no fa gaires anys que s’ha començat a valorar el patrimoni industrial. El concepte de patrimoni és molt ampli. Com a tècnica de patrimoni, toco temes tan diversos com el patrimoni festiu, que inclou les figures de la imatgeria, però també els seus balls; el patrimoni immaterial, la memòria històrica, el patrimoni moble i immoble, que no és només arquitectònic, sinó que inclou el paisatge urbà, amb els conjunts de façanes, els ambients...
Fons: En el nostre cas, som un projecte pilotat per una associació i quatre ajuntaments petits, amb una extensió que representa una quarta part de la comarca, malgrat que no arribem al dos de per cent de la seva població. Entenem el patrimoni des d’un punt de vista global, integral, cultura i natura. Per a nosaltres és essencial la participació de la gent, potser perquè una part important de la nostra tasca, que és l’arxiu digital, només es pot fer amb la complicitat dels veïns, i això fa que els emissors en siguin d’una manera immediata els primers receptors. El suport de l’administració és clau, però el fet de ser una associació ens permet actuar amb més flexibilitat i immediatesa.
Argemí: És veritat que a l’administració, per garantir la transparència i l’exigència de diferents normatives, estem condicionats per certes cotilles en els procediments. De vegades, els terminis procedimentals fan molt feixuga la gestió de projectes i de vegades es corre el risc que s’arribi a impossibilitar tirar-los endavant.
Fons: Afortunadament nosaltres no hem entrat en la protecció, ni en la rehabilitació, ni en la nova utilitat de determinats elements patrimonials. Com a màxim, aixequem la mà i aportem idees. És un tema que no està ben resolt, aquest dels nous usos. Tots els edificis, patrimonials o no, en el moment que es construeixen tenen uns usos determinats, però amb el pas dels anys això va variant i, de vegades, quan vols salvar-los, una de dues: o fas una sapastrada –guardes la caixa i a dintre allò és Amèrica– o bé, com que ho hem de fer tan bé, no ho toquem i l’edifici acaba malmès i inutilitzable. Hi ha edificis per rehabilitar que potser, amb unes altres regles de joc, mig salvaríem. I d’altra banda, hi ha vegades que no podem tocar res, però després hi plantifiquem una rampa, per exigències d’accessibilitat...
Argemí: Una mica seria el cas de la casa de la Culla, encara no resolt. Per poder-li donar un ús públic de cara a les visites –les visites escolars, entre altres– hi ha unes normatives d’accessibilitat, de protecció d’incendis, etc. que s’han de complir i impliquen, per exemple, instal·lar un ascensor. On el col·loques? A l’exterior? Forades l’interior? La qüestió és preveure quin és el mal menor, procurar preservar els valors essencials i minimitzar l’impacte. Aquesta dicotomia és inevitable. Al catàleg tenim protegits els comerços emblemàtics. On hi havia hagut una botiga històrica, es pot garantir que sempre hi haurà el mateix ús? En el moment en què un element esdevé patrimoni es comença a tergiversar la seva essència original, i cal valorar fins on es pot arribar en el procés de la seva preservació. En el cas de la fàbrica dels Panyos es va dir: “Conservem-la com a catedral de la industrialització!”, però és clar, com a estructura buida, com a simple carcassa sense res que recordi el brogit dels telers, tampoc no reflecteix el que va ser.
Fons: L’únic sistema per conservar-ne l’essència del tot seria museïtzar-ho. Però no té sentit museïtzar tots els edificis que cal preservar.
Argemí: Venim d’una ciutat industrial i, per tant, per conservar aquests orígens s’han de conservar els elements que són representatius d’aquest període històric de la nostra ciutat. Parlo, per exemple, de la fàbrica dels Panyos i la Fàbrica Nova. Es tracta de veure quins elements seleccionem que siguin prou significatius per conservar i després donar-los un ús que permeti seguir reconeixent-ne el passat i la seva raó de ser, i alhora poder conferir-los un nou ús, com s’ha fet a Terrassa i en altres ciutats amb algunes antigues fàbriques.
Fons: Exacte. El que cal és trobar el punt d’equilibri entre els nous usos que s’hi volen donar i el respecte pel seu valor essencial.
Argemí: Cal ser estrictes amb allò que és essencial i ser versàtils en allò que és modificable.
Fons: Hi ha una part comprensible de la normativa. El que de vegades no acabes d’entendre és aquest caràcter de valoració a preu fet, sense matisos. La normativa diu això, doncs no en parlem més. Potser això passa perquè hi ha més volum de feina i cada vegada s’exigeixen més responsabilitats.
Argemí: El que des de la Comissió de Patrimoni demanem als tècnics redactors dels projectes d’intervenció en elements protegits és que argumentin les virtuts de la seva proposta a partir d’allò que estableixen les fitxes dels elements protegits sobre els valors a preservar, incloses en el Pla Especial de Patrimoni, que, per cert, ara s’està actualitzant. El que es busca és el diàleg entre els promotors i els que hem de vetllar per la preservació del patrimoni. D’alguna manera som els guardians que no es malmeti el patrimoni.
Fons: Sens dubte, però de vegades l’administració posa molt èmfasi en el control i s’oblida del foment, d’allò que és possible fer.
Argemí: Per això en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Manresa ja s’hi van incloure mesures de foment i millora de la corresponsabilitat entre institucions i particulars. D’altra banda, darrerament hi ha hagut una evolució del concepte del patrimoni per la mateixa societat. Jo crec que ara es valoren més segons quines coses que fa vint anys. I penso, per exemple, en la caçadora de masies, que ha generat un interès per un món que gairebé havíem oblidat. De mica en mica interioritzem que aquests elements antics tenen un valors, ens identifiquen...
Fons: En això rau bona part del nostre projecte com a Patrimoni Obert. A més d’incidir en el tema de l’arxiu fotogràfic –tenim més de tres mil fotos indexades–, documental i audiovisual, estem treballant, conjuntament amb l’escola de Fonollosa, en l’elaboració d’un programa educatiu. Treballem perquè els nens i les nenes, al llarg de l’etapa escolar, aprenguin a conèixer i reconeixe’s en l’entorn. No pretenem altra cosa que difondre els valors patrimonials que tenim a tocar de casa. I el fet que quatre municipis s’uneixin per un tema cultural denota que existeix un interès per historiar la memòria. En aquests moments de globalització, això nostre potser només és una petita banderola, però ens relliga com a comunitat, tot obrint-nos a la diversitat, i fomenta el coneixement i l’autoestima de la gent envers el seu territori. Això gràcies a l’ajut permanent dels mateixos veïns i voluntaris, que participen en la catalogació, la recollida d’informació...
Argemí: Plenament d’acord. La meva feina no la concebo només com una mirada al passat. Poc o molt tots necessitem saber d’on venim i tenir endreçada casa nostra, el nostre carrer, la nostra ciutat. Si t’hi reconeixes i te’n sents orgullós, a partir d’aquí pots compartir-ho amb altres identitats.
Fons: El patrimoni és una finestra oberta al món. De la mateixa manera que parlem català ens hem confegit com a persones mitjançant el paisatge i la cultura. I obrint la finestra i mirant cap enfora arribem al fons de nosaltres mateixos.
Argemí: Precisament el lema de les Jornades Europees del Patrimoni d’aquest any és: Finestres al passat, portes al futur. Una finestra per mirar el passat t’obre una porta per entrar al futur.
