En aquest cas, la història comença el darrer terç del segle XIX quan el fabricant de teixits de seda Ignasi Balcells va adquirir uns terrenys situats entre els carrers de Santa Maria i de les Campanes que, segons els plànols de Manresa de l’època, contenien algunes cases i molts horts dins del sector sud-oest de les muralles, que s’havien ampliat entre els segles XIV i XVIII. El 1891 hi va aixecar la gran fàbrica de pisos que avui allotja el Conservatori Municipal i que es va tractar en aquesta secció l’estiu de 2014. Fins ara, es creia que aquesta nau també s’havia edificat al mateix temps amb plànols de l’arquitecte municipal Pere Samsó, però els permisos d’obres municipals ens mostren una altra evolució.
Entre 1869 i 1920, Lluís Balcells primer i el seu fill Ignasi després van construir o modificar almenys cinc cases d’habitatges a la zona. Pel que fa a la nau que ens ocupa, la primera notícia és de 1894, quan Lluís Balcells demana aixecar una tanca per aprofitar l'espai que havia cedit a l’Ajuntament al davant de la seva fàbrica per fer la futura plaça Montserrat, perquè s'havia convertit en un focus d'insalubritat, “en una molèstia per als veïns i en un centre de concurrència de nens de carrer". El 1897 va tancar la parcel·la amb un mur dissenyat per Ignasi Oms i Ponsa, que ja seguia l’alineació actual de la plaça i que copiava l’ordre i la forma de les finestres dissenyades per Samsó en la fàbrica de pisos, tot i que es van fer tapiades perquè el mur havia de servir com a tanca i, en un futur, es volia aprofitar per fer una nau. Finalment, aquesta es va construir el 1926 amb disseny de l’arquitecte Ferran Tarragó, que va mantenir l’estètica d’arquitectura industrial clàssica de Samsó i Oms, la mateixa alineació d'obertures de la façana i elements decoratius, hi va afegir algun toc noucentista en els acabats de la coberta i en la cornisa, i va acabar les llindes de les finestres planes en comptes d’en arc rebaixat com les de la fàbrica.
La nau és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb coberta a tres aigües, que conté obertures de vidre per a il·luminació zenital. L’estructura de la coberta està suportada per encavallades de fusta. El catàleg de Manresa la protegeix parcialment perquè és un referent del passat industrial i un element característic de l’urbanisme de la zona. L’empresa propietària era Sederías Balcells, introductora a Manresa del teixit mecànic de la seda.
