AparcaManresa, ara sí, en català
El mes passat us explicava que els avisos que generava l’app AparcaManresa per indicar que s’està acabant el temps d’estacionament o bé que ja ha finalitzat s’emetien en castellà, malgrat que la resta de la informació fos tota en català. Doncs bé, em plau fer-vos saber que l’assessor per la llengua catalana de l’Ajuntament de Manresa, Marc Orriols, ens fa saber que “Gràcies al comentari del lector d’
El Pou de la gallina a la secció
Bugada al Pou, vam detectar que algunes notificacions no seguien aquest criteri i ho hem pogut corregir ràpidament. Agraïm sincerament la col·laboració ciutadana, celebrem que un mitjà com
El Pou de la gallina col·labori a donar veu i animem a tots els ciutadans de Manresa a fer servir la Bústia Ciutadana per a la Llengua per rebre aquest tipus de suggeriments, també”. Queda dit, doncs.
El mapa del Collbaix
Un amable lector em fa arribar aquest comentari: “Quan fa que no pugeu al Collbaix? Mireu quina pena fa el mapa que hi ha al cim i que uns brètols han trinxat. Tant de bo es pugui reparar una obra que, a banda de didàctica, és molt xula i innocent, oi? A qui pot molestar?”. Doncs, només hi puc afegir que té tota la raó i que convindria que les nostres autoritats municipals miressin de restaurar-lo.
L’artista Joan Cals
Amb el provocador títol de
Benvinguda mort, el 24 d’octubre es va estrenar a l’auditori Agustí Soler Mas, de Navarcles, dins del festival Clam, la pel·lícula d’Enric Roca que aborda un dels grans tabús de la nostra cultura, a partir de les reflexions de cinc persones: Anna Vilamú, Gemma Polo, Nanouch Congost, Carles Perarnau i Joan Cals, membre de la junta de l’Associació Cultural El Pou de la Gallina, a qui felicitem per la seva valenta participació en el film.
Institut La Setània
Em fan arribar la revista mensual
Freqüència del mes de setembre, on hi ha una entrevista a Antoni Massegú, qn què es diu que va treballar a l'institut La Setania i va ser director de l'Institut Cal Grabat (més avall, Calgrabat). M’imagino que és el problema d’encarregar a la IA la transcripció de converses. T’estalvies molta feina!, però en acabat cal repassar-ho sempre, tot sigui dit cordialment i amb l’afegitó del que dic sempre: tots els mitjans en fem, de lapsus.
Traduccions inútils
I parlant de lapsus, me’n passen un altre, aquest al nostre estimat diari
Regió7. És ben cert que hi ha repeticions que són evitables i a l’edició digital del diari del 29 d’octubre en tenim un exemple. S’hi publicava la informació sobre el funeral d’estat en record de la dana al País Valencià, ara fa un any. La informació, com es pot comprovar, provenia del diari
Levante, del mateix grup editorial, però en castellà. I la traducció a
Regió7 puntualitzava que “alguns familiars portaven samarretes amb lemes com ‘Eren morts evitables’ (eren morts evitables)”, textual. Evidentment la traducció de la traducció no calia.
Noguero
Com explica el company Joaquim Noguero a la seva columna del
Fanal de cua, acaba de tornar de Panamà, on el van convidar per fer-hi un taller d’escriptura «de lo efímero», manera àmplia i delicada de denominar una dansa que ja no es deixa classificar pobrament. “El taller va anar molt bé”, m’explica. “Era un grup de vint, i tots escrivien meravellosament”. Com a mostra del bon rotllo, em passa una foto de la nit en què van anar tots junts a fer un escrit d’un espectacle, amb la samarreta del festival.
Mural que perilla
I per acabar la bugada del mes us mostro la fotografia que m’envia un lector de la revista, feta al solar on hi havia hagut el bar Perdiu, a Sant Domènec. Com es pot observar, ara és ple de maquinària i materials, i la reflexió que es fa el lector és sobre el futur incert del mural que s’hi va fer. A mi em sembla que és un mural que ha estat força controvertit, però, de tota manera, fonts dignes de crèdit m’informen que de moment no perilla, perquè el solar s’utilitza únicament per dipositar-hi el material de les obres del carrer Guimerà.
