Els darrers anys, el consum de pa sense gluten ha crescut exponencialment, sovint més enllà del col·lectiu celíac. Molts consumidors el trien pensant que és una opció més saludable, però... ho és realment? Avui revisem l’etiqueta d’un pa industrial sense gluten que podem trobar al supermercat i analitzem les bondats teòriques d’aquest tipus de pa.
.jpg)
Al llistat d’ingredients del pa sense gluten industrial que hem escollit no apareix cap farina integral de cereals o pseudocereals sense gluten (arròs integral, fajol, mill...), sinó midons refinats (blat de moro, tapioca, patata). Aquests components aporten carbohidrats d’absorció ràpida, amb poc valor nutricional i escassa capacitat saciant, als quals s’afegeix el sucre, el sisè ingredient del llistat.
Per compensar la manca d’elasticitat del gluten, la indústria utilitza un còctel d’additius: espessidors (E415, E464), emulgents (E471, E481) i gasificants (E450, E500). I sí, són segurs en les dosis que es fan servir, però la seva presència confirma que es tracta d’un producte altament processat. El conservador (E281) i l’antioxidant pretenen allargar la vida comercial del producte.
La proteïna és un altre punt feble, amb només 1,2 g per cada 100 g. La fibra (6,7 g per cada 100 g) probablement ha estat afegida artificialment per millorar el perfil nutricional i evitar crítiques. Quant a la sal, amb 1,68 g per cada 100 g, supera la mitjana d’altres pans i és un aspecte rellevant per controlar, especialment en consumidors habituals. Per tant, no és una gran opció des d’un punt de vista nutricional. Un bon pa sense gluten hauria d’incloure farines integrals sense gluten com a primer ingredient, aigua, oli d’oliva verge extra, llevat o massa mare, una mica de sal i, opcionalment, llavors.
RECORDA
El pa amb o sense gluten no és imprescindible, però és l’única alternativa per a les persones amb malaltia celíaca o amb sensibilitat al gluten no celíaca. Per a la població general, com que l’opció industrial sol ser menys nutritiva que un pa convencional integral elaborat amb massa mare, en línies generals no és la millor opció de consum com a pa de diari. El pa sense gluten més recomanable és el que s’elabora a casa combinant diferents farines i llavors per millorar el contingut proteic i de fibra. En cas de triar opcions industrials, com sempre, cal fixar-se en l’etiqueta: les versions més interessants són les que utilitzen farines de cereals o pseudocereals naturals (arròs integral, quinoa, mill, fajol, teff...) en lloc de midons refinats. Si no pots passar sense menjar pa i no tens cap problema amb el gluten, millor que triïs un pa integral amb massa mare. Si ets celíac o tens una intolerància al gluten, però, escull les opcions amb menys additius i amb farines de qualitat.
.jpg)
