Va començar a la Creu de la Culla per acabar al passeig de Pere III. Fent al·lusió a la casa de la Culla del segle X, sovint reformada, que conserva una bona fortificació, va comentar tres textos: La Creu de la Culla, poema rondalla de mossèn Cinto Verdaguer, del 1901, sobre la creu de terme del camí ral entre Manresa i Barcelona; un altre del republicà Fius i Palà, amb un poema per redescobrir dedicat a la Culla, publicat a la revista Jorba; i el tercer de J.V Foix, poeta català de mare de Manresa, on va aprendre l’ofici de pastisser i es va casar amb una noia del carrer d’Urgell, amb qui van fundar la pastisseria Foix de Sarrià. En va llegir un text de prosa poètica dedicat al seu oncle de Viladordis, que treballava a l’Anònima, on contrasta l’oncle que remena noves màquines, amb el món rural de pagès. Estrada també va esmentar Josep Pla, obviant el seu passat franquista, considerat el prosista català més important del XX, que no va escriure les memòries. Al llibre Tres guies, esmenta que Manresa és una de les més nobles i antigues poblacions de Catalunya, la Minorisa dels romans, el Pont Vell medieval restaurat del Cardener, sobre la riba esquerra on es troba assentada, i alhora és una ciutat moderna, de curiosa barreja entre religió i arquitectura industrial, on “les fàbriques es confonen amb els convents”. El també periodista, escriptor i viatger Josep M. Espinàs va fer el servei militar a la caserna manresana els anys 1948-49 i a Ciutats de Catalunya en destaca el fred, el Casino sobredimensionat, el passeig esplendorós de Pere III i hi descriu les Escodines, la Seu gòtica i la Cova, tot considerant que l’hora millor per contemplar la façana manresana és a mitja tarda. La passejada continua cap al Rapte i l’antic Col·legi de Sant Ignasi, on va estar internats el pare i l'oncle de Josep Maria de Sagarra, que ho evoca en les Memòries, contrastant la seva vivència de bona família del carrer Mercaders barceloní amb l’internat dels jesuïtes.
La Cova també va generar molta literatura, com ara la del baró de Maldà amb el seu
Dietari de memòries, en què l’11 de Setembre de 1808 va visitar Manresa, o Josep Pin Soler, que a finals del XIX va escriure
20 hores d’estada a Manresa. L’escriptor i joier Vicenç Prat és autor del
Llibre verd i d’un de
Memòries, on reflecteix les atraccions del final de la dècada de 1920, com les barquetes que anaven pel riu des del pont de l’Estació al pont Vell. Sobre la Seu, va remarcar el conte de Lluís Calderer:
La Seu se’n va a córrer món. Pel que fa al seu parc, va llegir el text
Primavera antiga, del poeta Josep Junyent, sobre els plàtans. Felip Graugés, poeta de l’Estany, va escriure un sonet sobre
La Misteriosa Llum. El jove poeta de les Escodines, mort als 21 anys, Ferran Puigdellívol, té el poema
Sant Miquel i l’Om, escrit el gener de 1936, publicat després al llibre
Cementiri d’estels. D’Amat Piniella en va esmentar el primer llibre de retrats d’amics seus, com
el farmacèutic Antoni Esteve, que en la seva rebotiga acollia un lloc de tertúlia. Sobre la Plana, la manresana Maria-Lourdes Soler Marcet, el 1990, va publicar el llibre de poemes
Minorisa aeterna, dedicat a l’Om. També Lluís Calderer a
Retalls, esmenta
La noia de la Plana.
El poema inèdit de Gabriel Mora,
L’enamorament, reflecteix el carrer de la Mel. Un fragment de Jaume Serra Fontelles a la novel·la
Nit de vetlla, del 2009, parla sobre el carrer on va néixer: el de Talamanca. L’esmentat Vicenç Prat, en un article de periodisme literari, té un record de l’acte celebrat al Kursaal sobre les Bases de Manresa. D’Amat Piniella en torna a fer referència en un fragment del
Casino dels senyors. Josep Tomàs Cabot parla dels plàtans del Passeig;
Casa natal, de Climent Forner, del carrer de Puigterrà de Baix, i Josep Maria Planes, recorda el carrer de la Canal, a la revista
Mirador.
Estrada va ironitzar amb
Oda a Manresa, elaborada per la Intel·ligència Artificial, per acabar amb
Desitja’m sort Madeleine, de Serra Fontelles, sobre la Manresa dels anys 60;
Sobrerroca, de Manel Quinto;
Serrallonga, l’últim bandoler, de Llorenç Capdevila;
Gorg blau, de Josep Arola; Imma Cortina, amb
La cuinera dels senyors i
El dibuixant d’indianes; Pilar Parcerisas amb
Equipatge de mà; Teresa Franquesa,
Matèria viva; Joan Jordi Miralles amb
Triomfador, que comença i acaba al parc de l’Agulla; Pilar Duocastella amb
Dona i cadira; Agustí Franch amb
L’home que feia núvols de sucre; David Crusellas amb
Tres quarts d’una; Genís Cinca amb
Una família exemplar; i el periodista de Regió7 Pau Brunet amb la novel·la negra
Manrússia.
